Malek Chebel
Enciclopèdia de l'amor en l'Islam
Erotisme, bellesa i sexualitat en el món àrab,
a Pèrsia i a Turquia(Traducció catalana d'Encyclopédie
de l'Amour en Islam, París, Payot, 1995)Traducció i anotacions
de Salvador Jàfer
M
mort (mawt). Totes les cançons d'amor en terra islàmica són una anticipació de la mort, com si amb la cançó els amants exorcisaren el que més por els fa: aquesta fatalitat aparentment gratuïta i injusta, tràgica en tot cas, que és la mort. Per tal com aquesta els pot arribar abans que no hagen gaudit plenament de llur situació d'amants (amors cèlebres).
Si no existís aquest orfe, ja hauria posat fi a la pena causada per aquesta pèrdua més amarga que el verí i més horrible que la mort mateixa. Hauria sacrificat la meua vida sobre la tomba on la meua estimada de cintura de ciprer dorm sota terra i s'amaga com la lluna en la foscor, perquè els sofriments de la mort són més suportables que la vida passada sense els qui estimes.
(Zahiri de Samarcanda, El llibre dels set visirs, p. 120)
El pare Antonin Jaussen assenyala un ús pròximo-oriental molt significatiu del lligam entre la mort i la vida conjugal, perquè, segons ell, per a tenir una bona mort, cal tenir un espòs i expirar «sobre un llit legítim» (firâsh el halâl: CAPM, p. 55).
Expressions poètiques andalusines:
«Entre l'amor i la mort [radâ] en la mirada de la meua amant, hi ha una relació: l'amor és per als cors [dels amants] i la mort està en els ulls negres [de les amades]» (Abûl-Kassim ibn al-´Attar, citat per H. Pérès, PAAC, p. 408).
«He estat dolorosament tocat per l'amor fins al punt que si la meua fi s'acostava, no sentiria gens de dolor a degustar la mort» (Ibn Shuhayd, id., p. 409).
Bibliografia: Jaussen, Pérès, Zahiri de Samarcanda.
Correspondències: amors cèlebres, enamorat màrtir, xiprer.
© Salvador Jàfer i Sanxis
[La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives]
València (Catalunya Meridional) / Balansiya (Xarq al-Àndalus),
primavera d'hivern del 1999-primavera d'estiu del 2000
