Ibn Wahbûn

Poetes de Šarqu- l’Andalus	’Abû Muh·ammadun ‘Abdu_ljalîli ’Ibnu Wahbûn, de Múrcia (segle V h. = XI c.)
Dades biogràfiques Textos Bibliografia Enllaços	Dades biogràfiques [Veglison 1997]: Aquest poeta murcià estigué al servei dels prínceps ´abbadís de la taifa de Sevilla. Va ser fidel al rei poeta Almu´tamid, que fou destronat pels almoràvids i morí a l'exili l'any 1095 a la ciutat magribina d'Agmât. Malgrat això també va saber plorar en el seu moment la mort del visir i literat ’Ibnu ´Ammâr a mans del rei. La seua tonalitat poètica es basa en la reflexió filosòfica. Sobreexcel·lí en el gènere del madîh·. Morí l'any 1090 en un assalt de bandolers quan s'encaminava cap a Múrcia amb el poeta ’Ibnu Hafâja, que en va eixir sa i estalvi. Textos [Veglison 1997:243]: Arma y perfume Saben las puntas de las lanzas que, / en la sed, yo soy su garante. La punta de la pluma sabe / que, con ella, doy en el blanco del discurso refinado. / Mi confidente del día es el sable tajante, y mi contertulio de noche, / aquél a quien escribo. Las yemas de mis dedos / no están ungidas con azafrán ni mi lanza con él perfumada. / Mi lanza tiene una fragancia que avergüenza a la flor del jardín: / el rastro que en ella dejaron cuellos y riñones. (Metre tawîl, rima bâ’. ‘Abbâs, I. : Ta’rîhu_l’adabi_l’andalusî, Beirut 1978, 112) Bibliografia [Pellat 1971] = Charles Pellat. «Ibn Wahbûn». EI (2) 3 (1971), 987-988. [Veglison 1997] = La poesía árabe clásica. Antología presentada, seleccionada y traducida por Josefina Veglison Elías de Molins. Madrid: Hiperión. 1997, 242-43. Enllaços Arabic Poems: Ibn Wahbûn

Poetes de Šarqu- l’Andalus

’Abû Muh·ammadun ‘Abdu_ljalîli ’Ibnu Wahbûn, de Múrcia (segle V h. = XI c.)

Dades biogràfiques

[Veglison 1997]: Aquest poeta murcià estigué al servei dels prínceps ´abbadís de la taifa de Sevilla. Va ser fidel al rei poeta Almu´tamid, que fou destronat pels almoràvids i morí a l'exili l'any 1095 a la ciutat magribina d'Agmât. Malgrat això també va saber plorar en el seu moment la mort del visir i literat ’Ibnu ´Ammâr a mans del rei. La seua tonalitat poètica es basa en la reflexió filosòfica. Sobreexcel·lí en el gènere del madîh·. Morí l'any 1090 en un assalt de bandolers quan s'encaminava cap a Múrcia amb el poeta ’Ibnu Hafâja, que en va eixir sa i estalvi.

Textos

[Veglison 1997:243]: Arma y perfume

Saben las puntas de las lanzas que, / en la sed, yo soy su garante.
La punta de la pluma sabe / que, con ella, doy en el blanco
del discurso refinado. / Mi confidente del día es el sable tajante,
y mi contertulio de noche, / aquél a quien escribo.
Las yemas de mis dedos / no están ungidas con azafrán
ni mi lanza con él perfumada. / Mi lanza tiene una fragancia
que avergüenza a la flor del jardín: / el rastro que en ella dejaron cuellos y riñones.

(Metre tawîl, rima bâ’. ‘Abbâs, I. : Ta’rîhu_l’adabi_l’andalusî, Beirut 1978, 112)

Bibliografia

[Pellat 1971] = Charles Pellat. «Ibn Wahbûn». EI (2) 3 (1971), 987-988.

[Veglison 1997] = La poesía árabe clásica. Antología presentada, seleccionada y traducida por Josefina Veglison Elías de Molins. Madrid: Hiperión. 1997, 242-43.

Enllaços

Arabic Poems: Ibn Wahbûn