La Terra d'Enlloc / Traduccions
RAFAEL ALBERTI
(El Puerto de Santa María, Cadis, 1902 -1999)
Revisió: 28 d'octubre de 1999
Primera edició: 1984 Alberti, Rafael, «Poemes», trad. Salvador Jàfer, Els Quatre Cantons, núm. 3 (1983-84), ps. 11-15.
Cronologia incompleta | Poemes: S'equivocà la coloma - Ma daina - Vesteix-me, mare, a la usança - Dama asseguda en la nit
Cronologia incompleta
1902 Neix al Puerto de Santa María, Cadis.
1917 Es trasllada a Madrid.
1920 Dues exposicions de pintura (Salón de Otoño, Ateneo de Madrid).
1922 Primers poemes a la revista Horizonte.
1924-25 Marinero en tierra, premi nacional de literatura espanyola. Etapa de poesia influenciada per Juan Ramón Jiménez, el Romancero, el Cançoner i Gil Vicente.
1925 La amante.
1926 El alba del alhelí.
1927-28 Cal y canto.
1929 Sobre los ángeles, contribució al superrealisme y Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, inici del compromís polític.
1929-30 Sermones y moradas.
1930 Con los zapatos puestos he de morir. Teatre: El hombre deshabitado. Es casa amb María Teresa León.
1931 Teatre: Fermín Galán.
1934 Funda amb María Teresa León la revista Octubre.
1935 Verte y no verte, poema elegíac a la mort d'I. Sánchez Mejías.
1936 Capital de la gloria. S'allista en l'aviació republicana.
1939 S'exilia per Orà a França, Mèxic, i finalment l'Argentina i Roma.
1940 Poesía 1924-38. Poesia compromesa, on destaquen Consignas (1936) i 13 bandas y 48 estrellas (1936).
1941 Entre el clavel y la espada.
1942 Vida bilingüe de un refugiado español en Francia. Prosa: La arboleda perdida.
1944 Pleamar. Teatre: El adefesio.
1945 A la pintura. Memòries: Imagen primera de...
1949 Coplas de Juan Panadero, violenta sàtira contra el franquisme.
1951 Buenos Aires en tinta china.
1952 Retornos de lo vivo lejano.
1953 Ora marítima.
1954 Baladas y canciones del Paraná.
1958 Sonríe China.
1961 Poesía completa.
1964 Abierto a todas horas, que conté alguns cal·ligrames.
1966 Premi Lenin.
1968 Roma, peligro para caminantes.
1970 Los ocho nombres de Picasso.
1972 Canciones del alto valle del Amiene y Poesía 1925-67.
1977 Retorna a Espanya i és elegit diputat pel partit comunista en el primer parlament democràtic després de la dictadura.
1980 Fustigada luz.
1983 Premi Miguel de Cervantes.
1999 Mor a El Puerto de Santa María la matinada del 28 d'octubre.
Poemes
S'equivocà la coloma.
S'equivocava.Volava al nord, i anà al sud.
Cregué que el blat era l'aigua.
S'equivocava.Cregué que el mar era el cel,
que la nit era l'albada.
S'equivocava.Que els estels eren el rou;
que la calor, la nevassa.
S'equivocava.Que ta falda era ta brusa;
que el teu cor era sa casa.
S'equivocava.(Ella s'adormí a la vora.
Tu, en el cimal d'una branca.)(D'Entre el clavel y la espada, III:
Metamorfosis del clavel, 8, (1939-1940))
Ma daina
En Àvila, mis ojos...
(segle XV)Ma daina, bon amic,
ma daina blanca.Els llops me la mataren
a vora l'aigua.Els llops, mon bon amic,
que van fugir pel riu.Els llops me la mataren
a dins de l'aigua.(De Marinero en tierra, II (1924))
la brusa azul, y la cinta
milagrera sobre el pecho.
J.R.J.Vesteix-me, mare, a la usança
de la terra marinera:
els pantalons de campana,
la brusa atzur d'ultramar
i la cinta miraclera.Cap on vas tu, mariner,
pels carrers d'aquesta terra?Vaig pels carrers de la mar!
(De Marinero en tierra, III (1924))
DAMA asseguda o en la nit
Em convida
(els anys han passat)
avui la dama amb ocellSóc lluny
jardí per on m'endinses marinejant en la teva M
hissat en la teva I
relluint en la teva R
olorós en la teva Ó
Me proposes pistils no m'oblides
Il·lícites corol·les
Ranuncles aquàtics
O els fèrtils fal·lus ascendits
Ja és hora jardiner majúscul del somni
ja és hora que impedeixis l'entrada a tant d'insecte
que mossega les teves rels
i et rapinya els horitzons
Mar
Illa
Roca
Ona
MIRÓ MIRACLE TU
(De Maravillas con variaciones acròsticas
en el Jardín de Miró (1975))