afroasiàtic
amazic
berber
camiticosemític
tamazic
tuareg

Linguasfera / 1=Afroasiàtic / 10=Tamazic filozona


[Linguasphere 2000: 10=TAMAZIC, filozona]

La sèrie de llengües anomenada berber, "tamazic" o "tamasheq-qabaylith", part del conjunt afí intercontinental "Afroasiàtic" o "Hamitosemític", comprén 1 sèrie de llengües (= 4 llengües externes) parlades per comunitats en les terres interiors, oasis i àrees urbanes de l'Àfrica del Nord.

10-A TAMASHEQ-QABAYLITH

Llengües parlades a Algèria, Egipte, Líbia, Malí, Mauritània, Marroc, Níger, Tunísia; més migracions a França, Israel.

Escala de veus: 7.



Linguasfera / 1=Afroasiàtic / 10=Tamazic filozona

Descripció [GEC 1981]: El berber és una llengua del grup camítico-semític, anomenada actualment afroasiàtic, parlada, en diversos dialectes, per uns deu milions de persones. Tradicionalment hom en distingeix tres grups, no ben definits ètnicament ni històricament:
  • el masmûda,
  • el sanhâdja
  • i el zenatâ

Els tuaregs [GEC, XIV, 752], petit nucli que conserva en la forma més pura la primitiva llengua berber, utilitzen un alfabet de caràcters consonàntics anomenat tifinag, el qual hom emparenta amb l'antiga escriptura líbica. La resta d'escrits berbers són en caràcters estrangers (àrabs o llatins); el berber és, doncs, una llengua quasi exclusivament oral, l'estructura de la qual encara és poc coneguda. Els mots berbers comporten un tema i unes desinències. L'arrel hi és sempre consonàntica, i el sistema, anàleg al de l'àrab. Com en l'àrab, les vocals son a, i, u, bé que apareix un nou so [e]. Els gèneres són dos: masculí, marcat per una vocal incial, i femení, que presenta una t davant aquesta vocal. El nombre és singular o plurar, marcat per la vocal a abans o després de l'última consonant (ex. sing.: agadir, 'graner'; pl.: igudar), o bé per l'addició d'una n final (sing.: argaz, 'home'; pl.: irgazen). El verb es presenta en forma simple, i la derivada es construeix mitjançant l'addició de prefixos. La construcció de frases subordinades és molt poc usual. Quant al lèxic, hom hi nota una gran quantitat de vocabulari àrab, especialment en mots referents a la vida intelectual i religiosa. [M Josepa Hermosilla, GEC: II, 452].

Per a l'etimologia: [DECLC: II, 638-639, s.v. bàrbar].

[1989 Junyent: 125]: «Segurament, el berber era parlat en una zona contínua al nord de l'Àfrica. Actualment, però, la dispersió és el tret més característic d'aquest grup de llengües per a les quals no s'ha arribat a cap classificació concloent. En tot cas, dels tres grups de llengües berbers, un inclou totes les llengües vives i els altres dos corresponen a dues llengües extingides,

  • el guantxe
  • i el líbic antic tot i que no tots els autors estan d'acord amb el parentiu d'aquests darrers amb el berber: [1981 GEC, IX, 130]: «Llengua del grup líbico-berber. Té un alfabet de 25 caràcters (alguns dels quals coincideixen amb formes de l'alfabet actual dels tuaregs) de formes geomètriques. En són conservades inscripcions, localitzades sobretot al domini de l'antiga Cartago, difícilment desxifrables i gairebé totes d'època romana. Algunes són escrites en caràcters llatins. L'escriptura líbica és probablement un derivat aberrant del semític occidental, i té signes similars a algunes formes fenícies..
Denominacions [Ethnologue 1996]: Berber; [Dalby 1998]: Berber Languages; [Linguasphere 2000]: 10 Tamazic; català: amazic -iga, tamazic -ziga.
Nombre de parlants Escala: 7
Geografia [Tamazgha] Algèria, Egipte, Líbia, Mali, Marroc, Mauritània, Níger, Tunísia. Emigració: Espanya, França, Israel.
Filiació lingüística

Filo-sector 1= Afroasiàtic / 10= Tamazic filozona [10-A Tamasheq+Qabaylith]

Berber, "Tamazic" o sèrie de llengûes Tamasheq+Qabaylith; part de l'afinitat intercontinental "Afroasiàtica" o "Camítico-Semítica"; comprén 1 sèrie de llengües (4 llengües externes) parlades per comunitats en les muntanyes, oasis i àrees urbanes del Nord d'Àfrica.

Escriptura [Coulmas 1999]: Tifinagh, Àrab, Llatí
Classificació
  • Tamazight del Sud
    • Taz'nagt (Zenaga)
    • Trarza
  • Tamasheq
    • tamahaq (tuàreg del nord)
    • tamajeq (tuàreg delsud)
  • Tamazight del Nord [Qabaylith+Tashelhit]
    • tashelhit
    • tamazight
    • 'judeo'-tamazight
    • ghomara
    • senhaja
    • tarifit
    • menasser+metmata
    • thaqabaylith-C
    • thaqabaylith-E
    • tacawit (shawiya)
    • tugurt
    • wargla-ngusa
    • tamzabit
    • gurara
    • taz'enatit (tuat)
    • tidikelt
    • sened
    • tamerzet
    • tajerbit
    • zuara
    • tanefusit
    • ghudamis
  • Tamazight de l'Est
    • tasuknit (sokna)
    • tawjilit (wajili)
    • tasiwit (siwa)
  • Tamazight de l'Oest
Tipologia lingüística  
Sociolingüística  
Etnologia  
Enllaços


Bibliografia
  • [GEC 1981]: "berber"
  • [Ethnologue 1996]: Afro-Asian Berber
  • [Dalby 1998]: "Berber Languages", ps. 88-89.
  • [Linguasphere 2000]: 10=Tamazic.
Literatura àrab medieval magribina prosa s12-14 Ya´là 1996 Muhammad Ya´là, editor Tres textos árabes sobre beréberes en el occidente islámico: Ibn ´Ab Al-Halîm (s. viiii/xiv), Kitâb al-ansâb; Kitâb mafâjir al barbar (anónimo); Abû Bakr Ibn Al-´Arabî (m. 543/1149), Kitâb shawâhid al y^illa Madrid CSIC/AECI
Literatura amazigha tuareg poesia popular s20 Tuareg 1999 Teresa d'Arenys, traductora Tuareg. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar Manresa + Barcelona Angle Editorial
Llengua amazigha guantxe antroponímia Suárez 1989 Manuel Suárez Rosales Antropónimos mazigios (guanches y continentales) Aguere (La Laguna) Nueva Gráfica
Llengua amazigha tarifit gramàtica lexicografia Tarifit 1995 M. Timaltine + A. El Molghy + C. Castellanos + H. Banhakeia La llengua rifenya. Tutlayt tarifit Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Publicacions)
Antropologia etnologia genètica lingüística Arnáiz+Lozano 2000 Antonio Arnáiz Villena + Jorge Alonso García Egipcios, bereberes, guanches y vascos Madrid Editorial Complutense
Discografia
Amazigh (berber) Tiwizi sd AADD Tiwizi. La Kabylie chantée sd CD
Amazigh (berber) Touareg4 1994 Imaran Touareg, IV: Imaran 1994 CD