La Terra d'Enlloc

Els Ritmes Còsmics

Llengües, Literatures i Cultures del Món
[LLCM]

Literaturasfera

Alguns enllaços no funcionen perquè estan pendents de reorganització.
Ja els aniré posant en marxa! Disculpeu!

"The diversity of human language may be compared to the diversity of the natural world. Just as the demise of a plant species reduces genetic diversity, and deprives humanity of potential medical and biological resources, so the extinction of a language takes with it a wealth of culture, art, and knowledge." (Stephen Matthews: «Development and Spread of Languages», in The Atlas of Languages, New York, Facts on File, Inc., 1996) Les zones lingüistiques i literàries estan classificades segons els criteris de David Dalby: The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities, Linguasphere Press / Gwasg y Byd Iaith, Hebron SSA34 0XT, Wales (UK), 1999-2000.
Entenem el concepte de literatura en un sentit ampli que inclou tant la que procedeix de tradicions orals vives o extingides, com la popular i divulgativa, o la de creació i investigació. ¤ Fem nostre el lema que presideix els treballs de Linguasphere: ¤ «Dans la galaxie des langues, la voix de chaque persone est une étoile» «Seren yw llais pobun yng ngalaeth yr ieithoedd» «In the galaxy of languages, each person's voice is a star» «En la galàxia de les llengües, cada persona és un estel»
\| 0=Llengües i Literatures Africanes \| 1=Llengües i Literatures Afroasiàtiques \| 2=Llengües i Literatures Australàsiques \| 3=Llengües i Literatures Austronèsiques \| 4=Llengües i Literatures Eurasiàtiques \| 5=Llengües i Literatures Indoeuropees \| 6=Llengües i Literatures Ameríndies del Nord \| 7=Llengües i Literatures Sinoíndies \| 8=Llengües i Literatures Ameríndies del Sud \| 9=Llengües i Literatures Transafricanes \|

"The diversity of human language may be compared to the diversity of the natural world. Just as the demise of a plant species reduces genetic diversity, and deprives humanity of potential medical and biological resources, so the extinction of a language takes with it a wealth of culture, art, and knowledge."

(Stephen Matthews: «Development and Spread of Languages», in The Atlas of Languages, New York, Facts on File, Inc., 1996)

Les zones lingüistiques i literàries estan classificades segons els criteris de David Dalby: The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities,
Linguasphere Press / Gwasg y Byd Iaith, Hebron SSA34 0XT, Wales (UK), 1999-2000.

Entenem el concepte de literatura en un sentit ampli que inclou tant la que procedeix de tradicions orals vives o extingides, com la popular i divulgativa, o la de creació i investigació.
¤
Fem nostre el lema que presideix els treballs de Linguasphere:
¤
«Dans la galaxie des langues, la voix de chaque persone est une étoile»
«Seren yw llais pobun yng ngalaeth yr ieithoedd»
«In the galaxy of languages, each person's voice is a star»
«En la galàxia de les llengües, cada persona és un estel»

Glossari

[A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z]

Classificació de la Linguasfera segons David Dalby 1999-2000:
The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities

0= Llengües i Literatures Africanes, geosector [00] Llengües i literatures màndiques, filozona [01] Llengües i literatures songhaiques, filozona [02] Llengües i literatures sahàriques, filozona [03] Llengües i literatures sudàniques, filozona [04] Llengües i literatures nilòtiques, filozona [05] Llengües i literatures del Sahel Oriental, geozona [06] Llengües i literatures kordofàniques, filozona [07] Llengües i literatures de la Vall del Rift, geozona [08] Llengües i literatures khoisàniques, filozona [09] Llengües i literatures de la geozona Kalahàrica, geozona Aquest geosector cobreix 44 sèries de llengües (237 llengües externes, compostes de 763 llengües internes) parlades per comunitats a través del continent africà al sud del Sàhara, des de l'Àfrica Occidental fins a l'Àfrica Oriental, i a l'Àfrica Sud-Occidental. Aquestes sèries comprenen totes les llengües d'Àfrica i de les illes adjacents que no cobreixen els filosectors 1=Afroasiàtic, 3=Austronèsic, 5=Indoeuropeu i 9=Transafricà. Les zones 00= a 07= cobreixen la majoria de llengües parlades en una àrea de considerable variació lingüística que s'estén a través d'Àfrica des del Senegal a l'oest fins a Tanzània a l'est. Les zones 08= a 09= cobreixen llengües parlades a l'Àfrica Sud-Occidental, dins i al voltant del desert de Kalahari.
1=Llengües i Literatures Afroasiàtiques, filo-sector [10] Llengües i literatures tamazigues, filozona [11] Llengua i literatura còptiques, filozona [12] Llengües i literatures semítiques, filozona [13] Llengües i literatures bèjiques [14] Llengües i literatures cuixítiques [15] Llengües i literatures eiàsiques [16] Llengües i literatures omòtiques [17] Llengües i literatures txàriques [18] Llengües i literatures mandàriques [19] Llengües i literatures bàutxiques [Linguasphere 2000]: Aquest filo-sector cobreix 43 sèries de llengües (276 llengües externes, que comprenen 683 llengües internes) parlades per comunitats escampades per la meitat septentrional del continent africà i per l'Àsia occidental, que constitueixen l'afinitat intercontinental "Afroasiàtica" o "Camítico-Semítica". Les filozones components s'enumeren aproximadament en el sentit de les agulles del rellotge, començant per l'Àfrica del Nord-Oest. Les zones 10= i 11= cobreixen 2 sèries de llengües parlades, o antigament parlades, a l'Àfrica del Nord, altrament conegudes com a "Berber" i "Egipci". La zona 12= cobreix la sèries de les llengües "Semítiques" parlades en una extensa àrea que va des de l'Àfrica Nord-Occidental fins a l'Àsia Sud-Occidental i Central i fins a l'Àfrica Nord-Oriental. Les zones 13= a 16 cobreixen 16 sèries de llengües parlades a l'Àfrica Nord-Oriental (antigament tractades conjuntament com a "Cuixític"), al final oriental del Cinturó de Fragmentació Africà. Les zones 170 a 19= cobreixen 24 sèries de llengües parlades a la part central del Cinturó de Fragmentació i constitueixen tres grups dins la gran afinitat "Txàdica", que forma per si sola el component més complex de l'"Afroasiàtic".
2=Llengües i Literatures d'Australàsia, geosector [20] Llengües i literatures de la geozona Arafura [21] Llengües i literatures de la geozona Mamberamo [22] Llengües i literatures Madàngiques [23] Llengües i literatures owalàmiques [24] Llengües i literatures transiriàniques [25] Llengües i literatures de la geozona Cendrawasih [26] Llengües i literatures de la geozona Sepik-Valley [27] Llengües i literatures de la geozona Bismarck-Sea [28] Llengües i literatures de la geozona Austràlia del Nord [29] Llengües i literatures de la geozona Transaustràlia
3=Llengües i Literatures Austronèsiques, filosector [30] Llengües i literatures taiwàniques [31] Llengües i literatures hesperonèsiques [32] Llengües i literatures mesonèsiques [33] Llengües i literatures hamaliapèniques [34] Llengües i literatures neoguineiques [35] Llengües i literatures manúsiques [36] Llengües i literatures solomòniques [37] Llengües i literatures kanàquiques [38] Llengües i literatures del Pacífic Occidental [39] Llengües i literatures del Transpacífic
4=Llengües i Literatures d'Euràsia, geosector [40] Llengua i literatura euskàrica, filozona [41] Llengües i literatures uràliques [42] Llengües i literatures de la geozona Caucàsica [43] Llengües i literatures de la geozona Siberiana [44] Llengües i literatures de la geozona Transasiàtica [45] Llengües i literatures de la geozona d'Àsia Oriental [46] Llengües i literatures de la geozona d'Àsia Meridional [47] Llengües i literatures daiques [48] Llengües i literatures mièniques [49] Llengües i literatures dravídiques, filozona
5=Llengües i Literatures indoeuropees, filosector [50] Llengües i literatures cèltiques, filozona [51] Llengües i literatures itàliques, filozona [52] Llengües i literatures germàniques , filozona [53] Llengües i literatures eslàviques, filozona [54] Llengües i literatures bàltiques, filozona [55] Llengües i literatures albàniques, filozona [56] Llengües i literatures hel·lèniques, filozona [57] Llengües i literatures armèniques, filozona [58] Llengües i literatures iràniques, filozona [59] Llengües i literatures índiques, filozona
6= Llengües i Literatures Ameríndies del Nord: Nord-amèrica, geosector [60] Llengües i literatures àrctiques [61] Llengües i literatures nadèniques, filozona [62] Llengües i literatures àlguiques, filozona [63] Llengües i literatures de Saint-Lawrence, geozona [64] Llengües i literatures del Mississipí, geozona [65] Llengües i literatures astèciques [66] Llengües i literatures del Farwest, geozona [67] Llengües i literatures del Desert, geozona [68] Llengües i literatures del Golf, geozona [69] Llengües i literatures de Mesoamèrica, geozona
7=Llengües i Literatures Sinoíndies, filosector [70] Llengües i literatures tibètiques [71] Llengües i literatures himàlaiques [72] Llengües i literatures gàriques [73] Llengües i literatures kúkiques [74] Llengües i literatures míriques [75] Llengües i literatures katxíniques [76] Llengües i literatures rúngiques [77] Llengües i literatures irrawàdiques [78] Llengües i literatures karèniques [79] Llengües i literatures sinítiques
8=Llengües i Literatures Ameríndies del Sud, geosector [80] Llengües i literatures caríbiques [81] Llengües i literatures de la geozona Interoceànica [82] Llengües i literatures arawàkiques, filozona [83] Llengües i literatures de la geozona Preandina [84] Llengües i literatures de la geozona Andina [85] Llengües i literatures de la geozona Chaco-Cone [86] Llengües i literatures de la geozona Mato-Grosso [87] Llengües i literatures de la geozona Amazònica [88] Llengües i literatures túpiques [89] Llengües i literatures de la geozona Bahia
9=Llengües i Literatures de la zona Transafricana, filosector [90] Llengües i literatures atlàntiques [91] Llengües i literatures voltaiques [92] Llengües i literatures adamàwiques [93] Llengües i literatures ubànguiques [94] Llengües i literatures mèliques [95] Llengües i literatures kruiques [96] Llengües i literatures afràmiques [97] Llengües i literatures dèltiques [98] Llengües i literatures benuiques [99] Llengües i literatures bantuiques

0= Llengües i Literatures Africanes, geosector

[00] Llengües i literatures màndiques, filozona
[01] Llengües i literatures songhaiques, filozona
[02] Llengües i literatures sahàriques, filozona
[03] Llengües i literatures sudàniques, filozona
[04] Llengües i literatures nilòtiques, filozona
[05] Llengües i literatures del Sahel Oriental, geozona
[06] Llengües i literatures kordofàniques, filozona
[07] Llengües i literatures de la Vall del Rift, geozona
[08] Llengües i literatures khoisàniques, filozona
[09] Llengües i literatures de la geozona Kalahàrica, geozona

Aquest geosector cobreix 44 sèries de llengües (237 llengües externes, compostes de 763 llengües internes) parlades per comunitats a través del continent africà al sud del Sàhara, des de l'Àfrica Occidental fins a l'Àfrica Oriental, i a l'Àfrica Sud-Occidental. Aquestes sèries comprenen totes les llengües d'Àfrica i de les illes adjacents que no cobreixen els filosectors 1=Afroasiàtic, 3=Austronèsic, 5=Indoeuropeu i 9=Transafricà.

Les zones 00= a 07= cobreixen la majoria de llengües parlades en una àrea de considerable variació lingüística que s'estén a través d'Àfrica des del Senegal a l'oest fins a Tanzània a l'est. Les zones 08= a 09= cobreixen llengües parlades a l'Àfrica Sud-Occidental, dins i al voltant del desert de Kalahari.

1=Llengües i Literatures Afroasiàtiques, filo-sector

[10] Llengües i literatures tamazigues, filozona
[11] Llengua i literatura còptiques, filozona
[12] Llengües i literatures semítiques, filozona
[13] Llengües i literatures bèjiques
[14] Llengües i literatures cuixítiques
[15] Llengües i literatures eiàsiques
[16] Llengües i literatures omòtiques
[17] Llengües i literatures txàriques
[18] Llengües i literatures mandàriques
[19] Llengües i literatures bàutxiques

[Linguasphere 2000]: Aquest filo-sector cobreix 43 sèries de llengües (276 llengües externes, que comprenen 683 llengües internes) parlades per comunitats escampades per la meitat septentrional del continent africà i per l'Àsia occidental, que constitueixen l'afinitat intercontinental "Afroasiàtica" o "Camítico-Semítica". Les filozones components s'enumeren aproximadament en el sentit de les agulles del rellotge, començant per l'Àfrica del Nord-Oest.

Les zones 10= i 11= cobreixen 2 sèries de llengües parlades, o antigament parlades, a l'Àfrica del Nord, altrament conegudes com a "Berber" i "Egipci". La zona 12= cobreix la sèries de les llengües "Semítiques" parlades en una extensa àrea que va des de l'Àfrica Nord-Occidental fins a l'Àsia Sud-Occidental i Central i fins a l'Àfrica Nord-Oriental. Les zones 13= a 16 cobreixen 16 sèries de llengües parlades a l'Àfrica Nord-Oriental (antigament tractades conjuntament com a "Cuixític"), al final oriental del Cinturó de Fragmentació Africà. Les zones 170 a 19= cobreixen 24 sèries de llengües parlades a la part central del Cinturó de Fragmentació i constitueixen tres grups dins la gran afinitat "Txàdica", que forma per si sola el component més complex de l'"Afroasiàtic".

2=Llengües i Literatures d'Australàsia, geosector

[20] Llengües i literatures de la geozona Arafura
[21] Llengües i literatures de la geozona Mamberamo
[22] Llengües i literatures Madàngiques
[23] Llengües i literatures owalàmiques
[24] Llengües i literatures transiriàniques
[25] Llengües i literatures de la geozona Cendrawasih
[26] Llengües i literatures de la geozona Sepik-Valley
[27] Llengües i literatures de la geozona Bismarck-Sea
[28] Llengües i literatures de la geozona Austràlia del Nord
[29] Llengües i literatures de la geozona Transaustràlia

3=Llengües i Literatures Austronèsiques, filosector

[30] Llengües i literatures taiwàniques
[31] Llengües i literatures hesperonèsiques
[32] Llengües i literatures mesonèsiques
[33] Llengües i literatures hamaliapèniques
[34] Llengües i literatures neoguineiques
[35] Llengües i literatures manúsiques
[36] Llengües i literatures solomòniques
[37] Llengües i literatures kanàquiques
[38] Llengües i literatures del Pacífic Occidental
[39] Llengües i literatures del Transpacífic

4=Llengües i Literatures d'Euràsia, geosector

[40] Llengua i literatura euskàrica, filozona
[41] Llengües i literatures uràliques
[42] Llengües i literatures de la geozona Caucàsica
[43] Llengües i literatures de la geozona Siberiana
[44] Llengües i literatures de la geozona Transasiàtica
[45] Llengües i literatures de la geozona d'Àsia Oriental
[46] Llengües i literatures de la geozona d'Àsia Meridional
[47] Llengües i literatures daiques
[48] Llengües i literatures mièniques
[49] Llengües i literatures dravídiques, filozona

5=Llengües i Literatures indoeuropees, filosector

[50] Llengües i literatures cèltiques, filozona
[51] Llengües i literatures itàliques, filozona
[52] Llengües i literatures germàniques , filozona
[53] Llengües i literatures eslàviques, filozona
[54] Llengües i literatures bàltiques, filozona
[55] Llengües i literatures albàniques, filozona
[56] Llengües i literatures hel·lèniques, filozona
[57] Llengües i literatures armèniques, filozona
[58] Llengües i literatures iràniques, filozona
[59] Llengües i literatures índiques, filozona

6= Llengües i Literatures Ameríndies del Nord:
Nord-amèrica, geosector

[60] Llengües i literatures àrctiques
[61] Llengües i literatures nadèniques, filozona
[62] Llengües i literatures àlguiques, filozona
[63] Llengües i literatures de Saint-Lawrence, geozona
[64] Llengües i literatures del Mississipí, geozona
[65] Llengües i literatures astèciques
[66] Llengües i literatures del Farwest, geozona
[67] Llengües i literatures del Desert, geozona
[68] Llengües i literatures del Golf, geozona
[69] Llengües i literatures de Mesoamèrica, geozona

7=Llengües i Literatures Sinoíndies, filosector

[70] Llengües i literatures tibètiques
[71] Llengües i literatures himàlaiques
[72] Llengües i literatures gàriques
[73] Llengües i literatures kúkiques
[74] Llengües i literatures míriques
[75] Llengües i literatures katxíniques
[76] Llengües i literatures rúngiques
[77] Llengües i literatures irrawàdiques
[78] Llengües i literatures karèniques
[79] Llengües i literatures sinítiques

8=Llengües i Literatures Ameríndies del Sud, geosector

[80] Llengües i literatures caríbiques
[81] Llengües i literatures de la geozona Interoceànica
[82] Llengües i literatures arawàkiques, filozona
[83] Llengües i literatures de la geozona Preandina
[84] Llengües i literatures de la geozona Andina
[85] Llengües i literatures de la geozona Chaco-Cone
[86] Llengües i literatures de la geozona Mato-Grosso
[87] Llengües i literatures de la geozona Amazònica
[88] Llengües i literatures túpiques
[89] Llengües i literatures de la geozona Bahia

9=Llengües i Literatures de la zona Transafricana, filosector

[90] Llengües i literatures atlàntiques
[91] Llengües i literatures voltaiques
[92] Llengües i literatures adamàwiques
[93] Llengües i literatures ubànguiques
[94] Llengües i literatures mèliques
[95] Llengües i literatures kruiques
[96] Llengües i literatures afràmiques
[97] Llengües i literatures dèltiques
[98] Llengües i literatures benuiques
[99] Llengües i literatures bantuiques

Enllaços, grups de discussió i bibliografia consultada

http://dmoz.org/Science/Social_Sciences/Linguistics/

[AL 1996] = The Atlas of Languages. The Origin and Development of Languages Throught the World. Consultant Editors: Bernard Comrie, Stephen Matthews and Maria Polinsky. Foreword by Jean Aitchinson. NY: Facts on File, Inc. 1996
[Breton 1979] = Roland J.L. Breton. Geografía de las lenguas. Barcelona. Oikos-Tau, S.A. Ediciones. 1979.
[Coromines 1980-1991] = Joan Coromines. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, 9 vols., amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner, Barcelona, Curial / Caixa de Pensions «la Caixa», [DECLC].
[Coromines + Pascual 1987] = Joan Coromines + J.A. Pascual. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. 5 vols. Madrid. Gredos. 1987.
[Coromines 1994-1997] = Joan Coromines. Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. 8 vols. amb la col·laboració de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D. Rasico i Xavier Terrado. Barcelona. Curial, Edicions Catalanes / Caixa de Pensions, «la Caixa». 1994-1997.
[Coulmas 1998] = The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems. Oxford: Blackwell Publishers Ltd. 1998.
[Dalby 1998] = Andrew Dalby. Dictionay of Languages. The Definitive Reference to More Than 400 Languages. New York: Columbia University Press. 1998
[Dalby 2000] = David Dalby. The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech communities. 2 vols. Hebron (Wales): Linguasphere Press. 1999-2000.
[Díez + Morales + Sabín 1977] = Miguel Díez + Francisco Morales + Ángel Sabin. Las lenguas de España. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia. 1977.
[Gargallo 1994] = J.E. Gargallo. Les llengües romàniques. Tot un món fet de romanços. Barcelona. Empúries. 1994.
[GEC 1981-1989] = Gran Enciclopèdia Catalana, dirigida per Max Cahner, 15 vols., 4 supls., Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
[Grimes 1996] = Barbara F. Grimes, editor. Ethnologue. Languages of the World. Thirteen edition. Consulting editors: Richard S. Pittman, Joseph E. Grimes. Dallas, Texas. Summer Institute of Linguistics, Inc. 1996.
[Grimes 1996] = Barbara F. Grimes, editor. Ethnologue. Language Name Index.Thirteen edition. Consulting editors: Richard S. Pittman, Joseph E. Grimes. Dallas, Texas. Summer Institute of Linguistics, Inc. 1996.
[Grimes 1996] = Joseph E. Grimes and Barbara F. Grimes, editors. Ethnologue. Language Family Index.Thirteen edition. Consulting editors: Richard S. Pittman, Joseph E. Grimes. Dallas, Texas. Summer Institute of Linguistics, Inc. 1996.
[Johnson 1999] = Keith Johnson + Helen Johnson, editors. Encyclopedic Dictionary of Applied Linguistics. A Handbook for Language Teaching. Oxford-Malden: Blackwell Publishers. 1999
[Junyent 1986] = M. Carme Junyent. Les llengües d'Àfrica. Barcelona. Empúries. 1986.
[Junyent 1989] = M. Carme Junyent. Les llengües del món. Ecolingüística. Barcelona. Empúries. 1989.
[Junyent 1992] = M. Carme Junyent. Vida i mort de les llengües. Barcelona. Empúries. 1992.
[Malmberg 1973] = Bertil Malmberg. La lengua y el hombre. Introducción a los problemas generales de la Lingüística. Madrid. Ediciones Istmo. 1973. 4a.
[Pottier 1983] = Bernard, Pottier, coordinación, presentación y documentación. América Latina en sus lenguas indígenas. Caracas. Unesco, Monte Avila Editores. 1983.
[Roberts + Pastor 1996 ] = Edward A. Roberts + Bárbara Pastor. Diccionario etimológico indoeuropeo de la lengua española. Madrid: Alianza Editorial («Alianza Diccionarios»). 1996.
[Sapir 1985] = Edward Sapir. El llenguatge. Introducció a l'estudi de la parla. Barcelona. Empúries. 1985. 1a edició anglesa: 1921, refeta el 1949.
[Tovar 1984 = Antonio Tovar + Consuelo Larrucea de Tovar. Catálogo de las lenguas de América del Sur. Con clasificaciones, indicaciones tipológicas, bibliografía y mapas. Madrid. Gredos. 1984.
[Wolff 1971] = Philippe Wolff. Origen de las lenguas occidentales 100-1500 d.C. Madrid. Ediciones Guadarrama. 1971.