| curd (INE) | |
|---|---|
| Descripció | [Dalby 1998]: El curd és la segona llengua
en nombre de parlants de les llengües iràniques, però
la seua situació sociopolítica és ben diferent de
la del persa. Mentre que el persa és la llengua nacional de
l'Iran i del Tadjikistan, la llengua i la cultura curdes lluiten pel
reconeixement en tots els estats on viuen els seus parlants. [Dalby 2000]: La classificació macrodialectal entre les comunitats que parlen Curd Septentrional [kurmanji] i les que parlen Curd Meridional [sorani], no del tot intel·ligibles entre si, es complica a causa de la divisió de l'àrea curdòfona entre 5 nacions estat, amb una antiga separació entre agricultors sedentaris i ramaders nòmades o seminòmades, i per diferències internes pel que fa a les tradicions religioses. |
| Denominacions | [Ethnologue 1996]: Kurdi, Kurdish; [Linguasphere 2000]: cadena Kurdi + Kurmanji. Català: curd, kurd, cúrdic, kúrdic. |
| Nombre de parlants | + 18 milions. |
| Geografia | Iraq, Turquia, Síria, Iran, Armènia, Azerbaidjan |
| Filiació lingüística | Indoeuropeu Indoirànic Irànic Occidental Kúrdic |
| Escriptura | Persoaràbiga, armènia, llatina, ciríl·lica. [Dalby 1998]: El curd com a llengua literària s'escriu en tres escriptures diferents. L'alfabet llatí, ara usat per al kurmanji, és semblant al del turc. Un caràcter addicional ¨x s'usa a vegades. Fins al segle XX el kurmanji s'escrigué en alfabet àrab. L'escriptura aràbiga encara s'usa per a les publicacions en badiani, sorani i sine'i. Una forma de l'alfabet ciríl·lic fou assignada als curdòfons de la Unió Soviètica el 1945. |
| Classificació | [Dalby 1998]: El curd es divideix en dos grans
dialectes: el septentrional i el central. El principal dialecte
septentrional és el kurmanji. És el curd de la Turquia
oriental, del nord-est de Síria i de l'Azerbaidjan iranià.
També es parla, com a resultat d'emigracions recents, al
Khorassan, al Balutxistan i a l'Afganistan. És la parla usual de
les comunitas curdòfones de les ciutat de l'Orient Mitjà,
des de Beirut a Istanbul. El curd nord-oriental inclou el bandiani
de la regió de Mosul, al nord-oest de l'Iraq. Al mateix grup
pertany el dialecte parlat a Armènia i a l'Azerbaidjan
independent. A causa de migracions forçades des de la Transcaucàsia
Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, aquest dialecte també
es parla al Kyrgyzstan i a l Kazakhstan. Els principals dialectes
centrals son el sorani del Kurdistan iraquià, el kurdi,
estretament relacionat, i el Sine'i del Kurdistan iranià. Cap al
sud hi ha també tribus curdes més esparses al Luristan,
incloses les tribus Lak. El gurani i el zaza són dues llengües iràniques ben diferenciades, parlades per uns dos milions de persones (no n'hi ha dades fiables) a l'Iran i a Turquia. Es consideren a si mateixos, i sovint els forasters també ho fan, com a curds. Un nombre considerable de 'treballadors turcs' que viuen en diversos països de l'Europa occidental són curds -- i una bona part d'ells són ara parlants de zaza. Els bajalani, que parlen un dialecte gurani, viuen al nord de l'Iraq i formen una secta esotèrica islàmica amb una devoció especial per l'Imam ´Ali, 'el negre ´Ali' com l'anomenen ells. Els gurani tenen una reconeguda tradició de poesia oral, en altre temps interpretada en les corts dels prínceps. [GEC]: Les seues nombroses varietats s'agrupen en dos grans dialectes: el septentrional o kurmangí, subdividit alhora en dos subgrups: l'oriental (on hi ha el mukrí) i l'occidental; i el meridional o soraní (regió dels bakhtiarís). Tots dos tenen nou vocals. El soraní té una consonant menys que el kurmangí: la v. Algunes varietats de soraní no tenen casos i en general s'han simplificat. Alguns dialectes estan relacionats amb les llengües zâzâ i gûrâní. El poeta zâzâ Ahmad Hânî (1651-1706) compilà un diccionari àrab-kurd. Segons Ethnologue1996 el kurd es divideix en: behdini, herki, kurdi, kurmanji, shikaki, surchi. [Dalby 2000]:
|
| Tipologia lingüística | Caracterització lingüística:
Hi ha nou vocals. Totes les consonants del kurd tenen les seues
corresponents aspirades o aspirantitzades. L'accent recau en la darrera
síl·laba. Els noms tenen totes les categories indoeuropees,
que s'han perdut en altres llengües iràniques: es declinen
en dos gèneres (masculí i femení), en tres casos
(nominatiu, indirecte i vocatiu), en dos nombres (singular i plural). Hi
ha dos articles: definit i indefinit. El verb es pot conjugar en dos
tipus: subjectiu i objectiu, però el darrer només s'usa en
el plural dels verbs transitius. Sis temps: present, futur, passat,
passat prolongat (imperfet), perfet i plusquamperfet. Numerals: yek, du, sê, çar, pênc, þeþ, heft, heþt, neh, deh. |
| Sociolingüística | [Dalby 1998]: A l'Iraq el curd ha estat reconegut generalment com a llengua de l'educació i de la premsa. El combat per l'autonomia política ha conduït recentment a un dolorós enfrontament. A Turquia el curd és prohibit per la llei com a llengua oficial, fins i tot les gravacions en cinta estan prohibides. |
| Etnologia | [GEC] Etnografia:Els kurds són un
poble d'origen indoeuropeu que descendeix probablement dels antics
medes. Actualment són aproximadament
uns 20 milions i habiten una àmplia zona repartida entre els
estats de Turquia, Iraq, Iran, Síria i
Azerbaidjan. Foren islamitzats
arran de la conquesta àrab (636). Són musulmans sunnites,
llevat d'algunes minories heterodoxes (bektasí, qadarí,
yazidí), i també n'hi ha de cristians. El fet de no
tenir estat els ha abocat a un genocidi constant per part dels estats on
habiten. Això fa que l'estat de la llengua passe per serioses
dificultats i el nombre de kurdoparlants estiga en disminució,
malgrat que és llengua cooficial a l'Iraq. Les seues dedicacions
principals són la ramaderia nòmada de xais i cabres i
l'artesania de teixits de llana i catifes. [Dalby 1998]: Els curds apareixen documentats per primera vegada devers el 400 aC, amb el nom de kardoukhoi en un encontre amb els soldats mercenaris grecs en la seua marxa des de Mesopotàmia fins al Mar Negre -- o possiblement quatre-cents anys després, com a kyrtioi, una població de Mèdia, esmentada pel geògraf romà Estrabó. De tota manera, els curds apareixen sovint en les fonts històriques des del temps de la conquesta islàmica en avant. Avesats muntanyers amb un estil de vida nòmada, foren indepedents quasibé sempre. Cap al final de la Primera Guerra Mundial, en la Confència de Lausana, el territori curd fou parcel·lat entre Turquia, Iran i Iraq, amb promeses d'autonomia únicament per al sector iraquià. |
| Literatura | [Dalby 1998]: Els curds han escrit en àrab, persa i turc almenys durant un miler d'anys, mentre que la poesia curda escrita --en escriptura persoaràbiga-- es remunta fins al segle XV. El text clàssic és el poema èpic Memozîn d'Ehmedî Khanî (1650-1706). La literatura oral té una vasta tradició que recull narracions del folklore d'Àsia Menor i del Pròxim Orient. Una de les obres històriques cabdals és el Sharaf-nama (1596) de Mîr Sharaf. La primera publicació periòdica, Kurdistan, aparegué el 1897 al Caire, editada també esporàdicament a Ginebra, Londres i Istanbul. L'escriptura utilitza l'alfabet àrab, però darrerament hi ha la tendència a preferir l'alfabet llatí, basat en l'alfabet modern del turc. |
| Enllaços | |
| Bibliografia | |
| GEC, Eth1996, TIED | |