|
La Terra d'Enlloc / Rodamón H |
|---|
haida (ND)
harari (AF)
Llengua de la família khoisan parlada a Tanzània.
hatti
llengua del grup txàdic parlada a Nigèria, Níger i Txad, és una de les linguae francae d'Àfrica occidental.
hawaià (AN)
herkí (IE)
hindi (IE)
LING Llengua indoeuropea del grup anatòlic, anomenada també neši. Presenta com a característiques la declinació del nom (amb vint-i-una declinacions, quatre de les quals es donen en indoeuropeu) en sis casos del singular, i l'ús de sufixos per a formar noms d'acció. El verb es forma mitjançant prefixos, presenta sovint la reduplicació i comprèn quatre conjugacions, dues de principals (en mi i en i) i dues de secundàries (causativa i durativa, dues veus, dos modes, dues formes nominals i dos temps. Des d'un punt de vista sintàctic, la frase acostuma a anar precedida d'una o diverses partícules; el verb tendeix a situar-se al final de l'oració i les subordinades precedeixen moltes vegades la principal. El vocabulari és fonamentalment anatòlic indígena, bé que amb elements indoeuropeus. Pel que fa a l'hittita jeroglífic cal dir que és també una llengua indoeuropea pròxima, però no igual, a l'hittita. Els hittites empraren dos sistemes gràfics: l'hittita cuneïforme, derivat del sil·labari sumèrio-accadi, en el qual són escrites la majoria de les tauletes de Boazköy, i l'hittita jeroglífic, escriptura ideo-fonogràfica que comprèn ideogrames, fonogrames, complements fonètics i signes auxiliars de lectura. Arrenca dels jeroglífics egipcis i del sistema gràfic sumèrio-accadi. L'orientació pot ésser d'esquerra a dreta, o viceversa, i en els texts de més d'una ratlla s'aplica el principi bustrofèdic. Fou emprada únicament en segells, en cartes sobre plom i en inscripcions monumentals. (Raimon Griñó). [GEC, VIII, p. 455]. Poc temps després del descobriment del tocari,B entre el 1905 i el 1907, es van descobrir els arxius de l'imperi hittita en unes excavacions a Turquia. En aquestes excavacions, a més dels textos hittites, se'n van descobrir també de lúvics i palaics. Aquestes llengües, juntament amb lici i lidi, formen el grup anatoli, la relació del qual amb l'indoeuropeu encara no és prou clara. Des que, l'any 1915, H. Hrozny va reconèixer l'hittita com a indoeuropeu, hom acostuma a incloure-l'hi com una branca coordinada amb la resta de grups. E. H. Sturtevant, però, creu que l'hittita no ha de ser vist com una llengua filla de l'indoeuropeu, sinó com una llengua germana d'aquest, i proposa una reclassificació a partir d'un indohittita del qual derivarien els grups anantoli i indoeuropeu. Aquesta proposta ha estat acceptada per alguns lingüistes com Bloomfield (1933), Hockett (1958) i en certa manera per Greenberg (s'haurà de veure com l'inclou en el seu euroasiàtic), i rebutjada per molts altres. En qualsevol cas, el rebuig és moltes vegades només una reacció contra el trontollament de l'intocable. De la mateixa manera que, als bantuistes, els va costar de pair la inclusió dels grups bantu com a branca d'una branca d'una branca, per a molts indoeuropeistes és difícil d'acceptar que les famílies nobles també tenen parents pobres. [C. Junyent, LM, 113].
Bibliografia:
hokan
holandès (IE)
hongarès (UI)
hopi (AI)
Terme emprat tradicionalment per a designar les llengües del khoi-khoin, incloses actualment en la família khoisan.
[GEC, VIII, 510]: Llengua del grup khoisan, pertanyent a les anomenades llengües de clic (amb quatre clics). Hom pot distingir-ne diversos dialectes: korana, griqua, gonaqua i nama, el més important. Entre les característiques principals hom pot esmentar, en la fonètica, la presència de sons avulsius, l'alternança entre consonants sordes i sonores i entre momentànies i contínues i la presència de tons musicals; en la morfologia, l'existència de tres gèneres, tres nombres i tres persones; té també un sistema complicat de sufixos pronominals.
huari (AI)
huave (AI)
huichol (AI)
Relatiu o pertanyent als huns.
[GEC, VIII, 523] Hist Poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus (heftalites, kidarites, etc), que envaí el SE d'Europa vers el 370. Després de derrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els seus individus arribaren al Danubi, frontera de l'Imperi Romà (376). Des d'aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris. Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren d'un període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila (434-453). A la seva mort, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible. A la darreria del segle V, els huns, com a poble, desaparegueren per complet de la història. (RaG).
hurri
[GEC, VIII, 524]: Llengua dels hurrites, encara sense classificar, documentada des del 2300 aC i coneguda a través de texts (escrits en un sil·labari especial derivat del sumèrio-accadi), glosses i l'onomàstica. És una llengua aglutinant, de sufixos, amb partícules associatives i dotada d'un complex sistema verbal.