[GEC, III, 113]: llengües bàltiques Branca de la família de les llengües indoeuropees, que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut. L'existència de les llengües bàltiques, i molt particularment la del lituà, ha tingut una importància decisiva en la constitució de l'indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants (en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics), i, doncs, el seu testimoniatge té un gran valor. Així, l'accent lituà és gairebé l'únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la col·locació i el caràcter del to indoeuropeu. [Gabriel Ferrater]
[GEC, III, 114]: Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques i la de les eslaves. Més que per la contigüitat geogràfica dels dos grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat. Però la base de la creença no és gaire sòlida. Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes tant o més al paral·lelisme dels desenvolupament que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques. La declinació, conservadora, és semblant en els dos grups; el verb, innovador, molt diferent. Allò que dóna al bàltic i a l'eslau un aspecte curiosament arcaic és que la flexió nominal s'ha conservat molt rica i que, havent-hi gairebé tants casos distints com en l'antic indoirànic, la frase ha conservat un tipus antic. [Gabriel Ferrater]
| 54= |
BÀLTIC filozona |
Cobreix el "Bàltic", "Letó + Lituà" o conjunt LietuvÓkai + LatviaÓu, part del grup "Baltoslau" dins l'afinitat intercontinental "Indoeuropea"; comprén 1 conjunt de llengües (= 3 llengües externes) parlades per comunitats d'Europa, a la costa meridional del Mar Bàltic. |
Letònia; Lituània; amb migració cap al Canadà; EUA...; deportació cap a Rússia (Sibèria); Kazakhstan. 6 |
| 54-A |
LIETUVIÒKAI + LATVIAÒU conjunt |
BÀLTIC, "lituà + letó" | |
| 54-AA |
LIETUVIÒKAI + LATVIAÒU cadena |
||
| 54-AAA |
LIETUVIÒKAI xarxa |
"lituà" | |
| 54-AAA-a | LietuvÓkai | Lituà, lietùviå kalbà, en [52] Deutsch: litauisch, influenciat per [53] les llengües eslaves (polonés, rus, bielo-rús). La separació lingüística entre Aukshtaichiai i Zhemaichiai pot justificar el seu tractament com a dues llengües externes. | Lituània; també a la Bielorússia
adjacent; Rússia europea; migració cap a EUA... Llengua
transnacional.
6 |
| 54-AAB |
LATVIAÒU xarxa |
||
| 54-AAB-a | LatviaÓu | Letó, latvyu, latvieÓu valoda, 'lettisch', en alemany: lettisch. | Letònia; Rússia Europea; migració
cap als EUA...
6 |
| 54-AAC |
'PRUSSIÀ' xarxa |
||
| 54-AAC-a | & 'Prussià'-L. | ¶ extingit des del segle XVII. & des del segle XIV: escriptura llatina. | Polònia; Rússia Ÿ |
| 54-AAC-aa | & 'prussià'-L. | "antic prussià", en [52] Deutsch: altpreussisch. Wisla, Vistula... valls de Neman, Memel | Polònia (Gdansk); Rússia (Kaliningrad) |
| Els numerals
en les llengües protoindoeuropees i en les llengües bàltiques |
||
|---|---|---|
| Lituà | Letó | |
| 1 | vienas | viens |
| 2 | du | divi |
| 3 | trys | tr§s |
| 4 | keturi | …etri |
| 5 | penki | pieci |
| 6 | ÓeÓi | seÓi |
| 7 | septyni | septiÃi |
| 8 | aÓtuoni | astoÃi |
| 9 | devyni | deviÃi |
| 10 | deÓimt | desmit |