Llengües>Indoeuropeu>Baltoslau>Bàltic>Lituà
[GEC, IX, 165]: Llengua de la família bàltica. Parlada per més de tres milions d'individus a Lituània i als EUA (uns 400 000 a la regió de Chicago), es divideix en dos dialectes ben diferenciats: el del sud, base de la llengua literària, i el del nord o ñemaïte. D'estructura arcaica i conservadora, té un sistema nominal de set casos, i conserva el dual. Té alguns trets innovadors, com la desaparició gairebé total del neutre i la simplificació de les categories verbals. El primer text en lituà és un catecisme luterà del 1547. (RVG).
| 54-AAA-aa | N lietuvÓkai-F | "lituà literari", "lituà formal". & des del segle XVI; model Aukshtaichiai. Escriptura llatina. | Lituània |
| 54-AAA-ab | aukÓtaichiai | "lituà elevat", "lituà superior", aukshtait, "lituà-E., en [52] Deutsch: aukschtalitisch | Lituània-E. |
| 54-AAA-aba | aukÓtaichiai-W. | aukshtait occidental | Lituània |
| 54-AAA-abb | aukÓtaichiai-C. | aukshtait central | Lituània |
| 54-AAA-abc | aukÓtaichiai-E. | aukshtait oriental | Lituània |
| 54-AAA-ac | dzukai | "dzukish" | Lituània |
| 54-AAA-ad | ñemaichiai | "lituà baix", zhemait, zemaitis, zemachial, "shamaitish", "zemaitish", "lituà-NW., en [52] Deutsch: schemaitisch. Regió de Zhemaitija: Klaipeda, Memel... Siauliai. | Lituània-W.; també a la Rússia (Kaliningrad, abans Prússia Oriental) adjacent. |