Indoeuropeu Irànic Balutxi

balutxi (INE)
Descripció	[GEC, III, 115 + Dalby 1998: 65-66]]: Llengua de la família irànica originària del nord-oest de Pèrsia, molt semblant al curd, parlada al Balutxistan. Hom creu que aquesta llengua fou duta fins a la localització actual per una sèrie de migracions des de l'Iran del nord, vora el mar Caspi. És per això que està molt més relacionada amb les llengües iràniques nord-occidentals que amb les veïnes. És la llengua més parlada al sud-oest del Pakistan, on té vora 2 milions de parlants, i vora 1 milió al sud-est de l'Iran. A l'Afganistan hi ha vora 200.000 parlants de balutxi i se'l reconeix com a llengua nacional. Uns 40.000 parlants de balutxi viuen al voltant de l'oasi de Merv, al Turkmenistan: hi van arribar procedents de l'Afganistan en el segle XIX. Un mig milió de balutxis viuen com a emigrants a Oman, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.
Denominacions	El nom balutxi o balôchî no es troba abans del segle X. [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants	± 4,000,000
Geografia	Pakistan (± 2,000,000), Iran (± 500,000), Afganistan (± 200,000). Emigració (± 500,000): Oman, Kuwait, Emirats Àrabs Units.
Filiació lingüística	Indoeuropeu Indoirànic Irànic Occidental Nord-occidental
Escriptura	Persoaràbiga
Classificació	El dialecte del nord, separat del del sud per un illot de llengua brahui, és fortament influït per les llengües índiques; el del sud té nombrosos termes àrabs en el vocabulari. BALUTXI ORIENTAL: Anomenat també balutxi de la muntanya oriental. És el millor documentat de tots, perquè fou el primer dialecte que entrà en contacte amb els britànics. BALUTXI MERIDIONAL BALUTXI OCCIDENTAL BASHKARDI KOROSHI: Parlar propi dels camellers de Qashqai, (turcòfona), en la província persa de Fars.
Tipologia lingüística	Numerals: yak, dô, say, chîâr, panch, shash, hapt, hasht, nuh, dah. Una endevinalla: Do gwahârâ~ dîtha ambâzî, / ajab khush ant gwar-ambâzî, / nên-î sûratâ khamî, / yakê khor, dîgar chhamî./ = Vaig veure dues germanes abraçades, / molt contentes d'abraçar-se, / no semblen diferents, / però una és cega i l'altra s'hi veu. / Resposta: Una dona mirant-se a l'espill. [M. Longworth Dames, Popular poetry of the Baloches (London: Royal Asiatic Society, 1907).
Sociolingüística	Durant uns quants segles els parlants de balutxi han conviscut amb els de brahui. Hi ha manlleus brahuis en balutxi i el brahui alhorat està força influenciat pel balutxi. També hi ha manlleus del persa i del sindhi, el veí de l'est.
Etnologia	[GEC, III, 115]: Individu d'un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l'Afganistan (aproximadament 1.500.000 h). Els balutxis són de raça índida, amb influències àrabs i turques. Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l'agricultura. Estan dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences pre-islàmiques. Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bóta. [CCLl].
Literatura	[GEC, III, 115]: Literatura islàmica en la llengua balutxi. Des del segle XV existí una literatura de transmissió oral sobre temes heroicopopulars, nascuts de les emigracions de l'època, dins la qual destaquen les balades dels herois Nôdbandag i Mîr ¢âkar i la balada èpico-lírica dels amants Dôstên i Šîrên. En la segona meitat del segle XVII destacà en poesia ßâm Darrak, però fou la narració, sobretot de tema religiós, el gènere que adquirí més importància; destaca el relat mi´râÞ, sobre l'ascensió de Mahoma al cel. Actualment hom continua conreant la literatura balutxi, sobretot amb poemes didàctico-religiosos, imitats generalment de la literatura persa. [JCV]. Els primers testimonis escrits de balutxi són només del segle XIX. Quetta, en el Balutxistan pakistanès, és avui el centre cultural i editorial de la cultura balutxi. Com el sindhi i l'urdú, el balutxi s'imprimeix litogràficament a partir de manuscrits en escriptura aràbiganasta´lîq. A banda de la literatura impresa existeix una rica literatura oral. Una part ha estat recollida i impresa --la recopilació més important la féu a Marv l'investigador soviètic I. I. Zarubin-- però encara hi ha molt per fer. La tradició oral no solament ha preservat llargs i anònims contes i poemes èpics sinó també breus poemes lírics de destacats poetes de segles passats.
Enllaços
Balutxistan
Bibliografia
[GEC 1981] [Ethnologue 1996] [Dalby 1998: 65-66] [Linguasphere 2000]
Discografia
[BalEn 1999] = The Baluchi Ensemble of Karachi. Balutxistan Love Songs and Trance Hymns. 1999. CD.

balutxi (INE)

Descripció

[GEC, III, 115 + Dalby 1998: 65-66]]: Llengua de la família irànica originària del nord-oest de Pèrsia, molt semblant al curd, parlada al Balutxistan. Hom creu que aquesta llengua fou duta fins a la localització actual per una sèrie de migracions des de l'Iran del nord, vora el mar Caspi. És per això que està molt més relacionada amb les llengües iràniques nord-occidentals que amb les veïnes.

És la llengua més parlada al sud-oest del Pakistan, on té vora 2 milions de parlants, i vora 1 milió al sud-est de l'Iran. A l'Afganistan hi ha vora 200.000 parlants de balutxi i se'l reconeix com a llengua nacional. Uns 40.000 parlants de balutxi viuen al voltant de l'oasi de Merv, al Turkmenistan: hi van arribar procedents de l'Afganistan en el segle XIX. Un mig milió de balutxis viuen com a emigrants a Oman, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

Denominacions

El nom balutxi o balôchî no es troba abans del segle X. [Ethnologue 1996]:

Nombre de parlants

± 4,000,000

Geografia

Pakistan (± 2,000,000), Iran (± 500,000), Afganistan (± 200,000). Emigració (± 500,000): Oman, Kuwait, Emirats Àrabs Units.

Filiació lingüística

Indoeuropeu Indoirànic Irànic Occidental Nord-occidental

Escriptura

Persoaràbiga

Classificació

El dialecte del nord, separat del del sud per un illot de llengua brahui, és fortament influït per les llengües índiques; el del sud té nombrosos termes àrabs en el vocabulari.

BALUTXI ORIENTAL: Anomenat també balutxi de la muntanya oriental. És el millor documentat de tots, perquè fou el primer dialecte que entrà en contacte amb els britànics.
BALUTXI MERIDIONAL
BALUTXI OCCIDENTAL
BASHKARDI
KOROSHI: Parlar propi dels camellers de Qashqai, (turcòfona), en la província persa de Fars.

Tipologia lingüística

Numerals: yak, dô, say, chîâr, panch, shash, hapt, hasht, nuh, dah.
Una endevinalla: Do gwahârâ~ dîtha ambâzî, / ajab khush ant gwar-ambâzî, / nên-î sûratâ khamî, / yakê khor, dîgar chhamî./ = Vaig veure dues germanes abraçades, / molt contentes d'abraçar-se, / no semblen diferents, / però una és cega i l'altra s'hi veu. / Resposta: Una dona mirant-se a l'espill. [M. Longworth Dames, Popular poetry of the Baloches (London: Royal Asiatic Society, 1907).

Sociolingüística

Durant uns quants segles els parlants de balutxi han conviscut amb els de brahui. Hi ha manlleus brahuis en balutxi i el brahui alhorat està força influenciat pel balutxi. També hi ha manlleus del persa i del sindhi, el veí de l'est.

Etnologia

[GEC, III, 115]: Individu d'un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l'Afganistan (aproximadament 1.500.000 h). Els balutxis són de raça índida, amb influències àrabs i turques. Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l'agricultura. Estan dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences pre-islàmiques. Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bóta. [CCLl].

Literatura

[GEC, III, 115]: Literatura islàmica en la llengua balutxi. Des del segle XV existí una literatura de transmissió oral sobre temes heroicopopulars, nascuts de les emigracions de l'època, dins la qual destaquen les balades dels herois Nôdbandag i Mîr ¢âkar i la balada èpico-lírica dels amants Dôstên i Šîrên. En la segona meitat del segle XVII destacà en poesia ßâm Darrak, però fou la narració, sobretot de tema religiós, el gènere que adquirí més importància; destaca el relat mi´râÞ, sobre l'ascensió de Mahoma al cel. Actualment hom continua conreant la literatura balutxi, sobretot amb poemes didàctico-religiosos, imitats generalment de la literatura persa. [JCV]. Els primers testimonis escrits de balutxi són només del segle XIX. Quetta, en el Balutxistan pakistanès, és avui el centre cultural i editorial de la cultura balutxi. Com el sindhi i l'urdú, el balutxi s'imprimeix litogràficament a partir de manuscrits en escriptura aràbiganasta´lîq. A banda de la literatura impresa existeix una rica literatura oral. Una part ha estat recollida i impresa --la recopilació més important la féu a Marv l'investigador soviètic I. I. Zarubin-- però encara hi ha molt per fer. La tradició oral no solament ha preservat llargs i anònims contes i poemes èpics sinó també breus poemes lírics de destacats poetes de segles passats.

Enllaços

Balutxistan

Bibliografia

[GEC 1981]
[Ethnologue 1996]
[Dalby 1998: 65-66]
[Linguasphere 2000]

Discografia

[BalEn 1999] = The Baluchi Ensemble of Karachi. Balutxistan Love Songs and Trance Hymns. 1999. CD.

Indoeuropeu Indoirànic Irànic Occidental Nord-occidental Balutxi