balutxi
(INE) |
Descripció |
[GEC, III, 115 + Dalby 1998: 65-66]]: Llengua de la
família irànica originària del nord-oest de Pèrsia,
molt semblant al curd, parlada al Balutxistan. Hom creu que aquesta
llengua fou duta fins a la localització actual per una sèrie
de migracions des de l'Iran del nord, vora el mar Caspi. És per
això que està molt més relacionada amb les llengües
iràniques nord-occidentals que amb les veïnes.
És la llengua més parlada al sud-oest
del Pakistan, on té vora 2 milions de parlants, i vora 1 milió
al sud-est de l'Iran. A l'Afganistan hi ha vora 200.000 parlants de
balutxi i se'l reconeix com a llengua nacional. Uns 40.000 parlants de
balutxi viuen al voltant de l'oasi de Merv, al Turkmenistan: hi van
arribar procedents de l'Afganistan en el segle XIX. Un mig milió
de balutxis viuen com a emigrants a Oman, Kuwait i els Emirats Àrabs
Units. |
Denominacions |
El nom balutxi o balôchî no es
troba abans del segle X. [Ethnologue 1996]: |
Nombre de parlants |
± 4,000,000 |
Geografia |
Pakistan (± 2,000,000), Iran (±
500,000), Afganistan (± 200,000). Emigració (±
500,000): Oman, Kuwait, Emirats Àrabs Units. |
Filiació lingüística |
Indoeuropeu Indoirànic Irànic
Occidental Nord-occidental |
Escriptura |
Persoaràbiga |
Classificació |
El dialecte del nord,
separat del del sud per un illot de llengua brahui, és fortament
influït per les llengües índiques; el del sud té
nombrosos termes àrabs en el vocabulari.
- BALUTXI ORIENTAL: Anomenat també balutxi
de la muntanya oriental. És el millor documentat de tots,
perquè fou el primer dialecte que entrà en contacte
amb els britànics.
- BALUTXI MERIDIONAL
- BALUTXI OCCIDENTAL
- BASHKARDI
- KOROSHI: Parlar propi dels camellers de Qashqai,
(turcòfona), en la província persa de Fars.
|
Tipologia lingüística |
Numerals: yak, dô,
say, chîâr, panch, shash, hapt, hasht, nuh, dah. Una
endevinalla: Do gwahârâ~ dîtha
ambâzî, / ajab khush ant gwar-ambâzî, / nên-î
sûratâ khamî, / yakê khor, dîgar chhamî./
= Vaig veure dues germanes abraçades, / molt contentes d'abraçar-se,
/ no semblen diferents, / però una és cega i l'altra s'hi
veu. / Resposta: Una dona mirant-se a l'espill. [M. Longworth Dames,
Popular poetry of the Baloches (London: Royal Asiatic Society,
1907). |
Sociolingüística |
Durant uns quants segles els
parlants de balutxi han conviscut amb els de brahui. Hi ha manlleus
brahuis en balutxi i el brahui alhorat està força
influenciat pel balutxi. També hi ha manlleus del persa i del
sindhi, el veí de l'est. |
Etnologia |
[GEC, III, 115]: Individu
d'un poble de llengua irànica occidental que habita des dels
segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que
pertany al Pakistan) i la zona sud de l'Afganistan (aproximadament
1.500.000 h). Els balutxis són de raça índida, amb
influències àrabs i turques. Llur activitat principal és
la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen
l'agricultura. Estan dividits en nombroses tribus patriarcals, i són
de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb
importants restes de creences pre-islàmiques. Habiten en típiques
cabanes en forma de mitja bóta. [CCLl]. |
Literatura |
[GEC,
III, 115]: Literatura islàmica en la llengua balutxi. Des del
segle XV existí una literatura de transmissió oral sobre
temes heroicopopulars, nascuts de les emigracions de l'època,
dins la qual destaquen les balades dels herois Nôdbandag i Mîr
¢âkar i la balada èpico-lírica
dels amants Dôstên i îrên. En la segona
meitat del segle XVII destacà en poesia ßâm
Darrak, però fou la narració, sobretot de tema religiós,
el gènere que adquirí més importància;
destaca el relat mi´râÞ,
sobre l'ascensió de Mahoma al cel. Actualment hom continua
conreant la literatura balutxi, sobretot amb poemes didàctico-religiosos,
imitats generalment de la literatura persa. [JCV].
Els primers testimonis escrits de balutxi són
només del segle XIX. Quetta, en el Balutxistan pakistanès,
és avui el centre cultural i editorial de la cultura balutxi. Com
el sindhi i l'urdú, el balutxi s'imprimeix litogràficament
a partir de manuscrits en escriptura aràbiganasta´lîq.
A banda de la literatura impresa existeix una rica literatura oral. Una
part ha estat recollida i impresa --la recopilació més
important la féu a Marv l'investigador soviètic I. I.
Zarubin-- però encara hi ha molt per fer. La tradició oral
no solament ha preservat llargs i anònims contes i poemes èpics
sinó també breus poemes lírics de destacats poetes
de segles passats.
|
Enllaços |
|
Bibliografia |
- [GEC 1981]
- [Ethnologue 1996]
- [Dalby 1998: 65-66]
- [Linguasphere 2000]
|
Discografia |
- [BalEn 1999] = The Baluchi Ensemble of Karachi.
Balutxistan Love Songs and Trance Hymns. 1999. CD.
|