Quin meravellós lotus floreix en el cor de la roda del univers! [Kabir XVIII]

[Kabir 1982] = Kabir / Cien poemas / Visión Libros / Barcelona / 1982 / 84-85456-52-1 / espanyol / literatura índia / traducció / poesia / mística.

al-andalus jannatu-l-huldi

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Hafâdja (Alzira, 1058-1139)

Gent d'al-Andalus, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
L'evitern paradís és a ca vostra.
De donar-me a triar, meu el faria.
Viviu-lo. No penseu en l'infern.
Del paradís al foc no s'hi va mai.

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

[GEC, IX, 2] = dit Atatürk (Tessalònica 1881 -- Istanbul 1938). Polític turc. Membre d'una família de funcionaris d'origen albanès, ingressà a l'escola militar turca, d'on sortí el 1904 amb el grau de capità. Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica (1907), on entrà en contacte amb els Joves Turcs. Combaté a Líbia contra els italians (1912). Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels (1915) i, ja general, a Síria i a Aràbia (1917). Després de l'armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna (1919). L'assemblea d'Ankara, convocada per ell el 1920, es negà a reconèixer el tractat de Sèvres, signat pel soldà, i nomenà un consell de ministres amb Kemal com a president. El 1923, considerat un heroi nacional, obtingué dels aliats certes satisfaccions territorials per a Turquia (tractat de Lausana). Cap del partit únic, el "partit del poble", fundat per ell (1923), dugué a terme reformes modernitzadores, com la laïcització de l'estat, la supressió del califat i l'adopció del codi civil i de l'alfabet llatí. Traslladà la capitalitat d'Istanbul a Ankara (1923). El 1934 li fou atorgat el nom d'Atatürk ('pare dels turcs').

[GEC, IX, 2] = [persa] TÈXT Fibra tèxtil que hom extreu d'Hibiscus cannabinus. És anomenat també cànem de Guinea i té unes característiques semblants a la del jute.

Província de l'Iran. La capital és Kermân.

[GEC, IX, 5] = Ciutat de l'Iran, 600 km al SW de Teheran, capital de la província de Kermânshâhân. Centre d'una fèrtil àrea cerealícola, a la vall del Qareh Sû. Refineria de petroli, connectada per pipe-line amb el camp petrolífer de Naft-i-Shah, prop de la frontera amb l'Iraq. Manufactures tèxtils i productes alimentaris.

[GEC, IX, 5] = Província de l'Iran. La capital és Kermânshâh.

[GEC, IX, 7] = HIST Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques. En temps de Genguis Khan era d'un grau inferior al de gran khan o cap suprem. Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic. Als documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca. (DBP)

[GEC, IX, 7] = 1. Càrrec o funció del khan. 2. Territori sotmès a la jurisdicció del khan.

[GEC, IX, 7] = [àr: harîjî] ISLAM 1. Relatiu o pertanyent als kharigites. 2. Membre d'una secta islàmica que s'originà arran del conflicte provocat a l'islam per la successió del califa ‘Utmân ØDÖU± (‘Alî ibn Abî T·âlib NÆD¨ íLC ÛLC íDZ). La secta, extremadament rigorista i fanàtica, rebutjà l'autoritat califal i elegí democràticament els seus caps. Molt estesa entre els berbers, fundà un regne amb capital a Tahert (‘Abd al-Rah·mân ibn Rustum). Actualment, d'entre els nombrosos grups en què es fraccionà la secta, només es manté l'ibadita. (DBP)