© Salvador Jàfer i Sanxis
[La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives]
València (Catalunya Meridional) / Balansiya (Xarq al-Àndalus),
primavera d'hivern del 1999-primavera d'estiu del 2000
Malek Chebel
Enciclopèdia de l'amor en l'Islam
Erotisme, bellesa i sexualitat en el món àrab, a Pèrsia i a Turquia
(Traducció catalana d'Encyclopédie
de l'Amour en Islam, París, Payot, 1995)Traducció i anotacions
de Salvador Jàfer
I
Iblis || Ibn Abî Rabî´a || Ibn Al-Farîd || ablucions || Abû Nuwas || abstinència || açaf || part ||
Iblis. Vegeu meravellós.
Ibn Abî Rabî´a (´Umar). 644-718 o 720. ´Umar ibn Abî Rabî´a és celebrat com un dels grans poetes d'Aràbia del primer segle de l'hègira. El més típic representant «de la joventut daurada» (fityân) de la Meca i de Medina, ´Umar ibn Abî Rabî´a, més prolix en poemes d'amor que en guerra santa (Pareja, Islamologie, p. 868), és sobretot el cantor de l'amor-passió. El qui dedicà tota la seua vida a la bella Thorayya, nascuda igualment en l'aristocràcia hidjaziana de Tayef, ha entrat en els manuals d'història literària com el qui «inaugurà una poesia galant, maliciosa, sovint realista, que trenca amb el sentimentalisme lànguid dels amors beduïns i dóna el to als ciutadans». Però la importància d'´Umar Ibn Abi Rabî´a és encara més gran. Conegut en vida, adulat, respectat fins pels seus detractors, aquest poeta fou, en literatura, un dels concebedors de l'amor-passió, alhora que «descrigué» el dolor lligat als sobresalts oratjosos de les seues relacions:
Dis-me, tu que no em menteixes, m'estimes?
Dis-me la veritat, perquè el meu cor, retingut com a ostatge,
no aguanta escoltar una altra boca que la teua.
Cada vegada que apareix o empal·lideix un estel,
el pensament de tu m'esberla el cor, que et plora.
Has volgut amb els teus desdenys separar-te de mi,
i has realitzat, Thorayya, el teu desig.
No dónes crèdit a les injuncions dels maldients,
Thorayya, ni a qui vol imposar-te entredits.(Petit-Voisin, PA, p. 75)
Bibliografia: Blachère (HLA, t. 3), Pareja, Petit-Voisin.
Correspondències: amor cortês, amors cèlebres, fata, gazal.
Ibn al-Fâridh (´Umar). 1181-1235. Autor d'un poema mística famós intitulat Al-Khamriya (L'Elogi del Vi) en el qual es poden llegir versos polisèmics i ambivalents que tenen a veure alhora amb l'amor místic, amb la fusió total de la criatura amb l'hàlit del seu Creador i amb l'embriaguesa del suc de la parra; i a la fi amb l'amor carnal:
Hem begut a la memòria de l'Estimat un vi que ens ha embriagat abans de la creació de la vinya.
El nostre vi era la lluna plena. Ell era un sol; el creixent el fa circular. Quants estels resplendeixen quan ell s'hi barreja!
Sense el seu perfum no hauria trobat el camí de les seues tavernes. Sense el seu esclat la imaginació no podria concebre'l.
El temps n'ha conservat tan poc que és com un secret amagat part dedins dels pits.
Si el seu nom és citat en la tribu, aquest poble esdevé embriac sense deshonor i sense pecat...(L'Elogi del Vi, p. 109)
En el seu comentari del primer vers, Al-Burini (segle XVI) ens recorda que en aquest poema al·legòric, el Vi, matèria i atributs, simbolitza el «desig ardent d'anar cap a Déu». Suggereix també que l'efusió divina s'empara del cos del sufí i l'acompanya en la seua recerca, mentre que «l'Estimat, és a vegades el Profeta, a vegades l'essència del Creador, l'Etern (que siga gran i alt!, perquè Déu (que siga exaltat!) ha desitjar ser conegut i creat. És, doncs, l'Amant i l'Amat, el Demandant i el Demandat» (id., 117).
Bibliografia: Ibn al-Fâridh (Dermenghem).
Correspondències: amor místic, embriaguesa, vi.
© Salvador Jàfer i Sanxis
[La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives]
València (Catalunya Meridional) / Balansiya (Xarq al-Àndalus),
primavera d'hivern del 1999-primavera d'estiu del 2000
