En la mitologia persa és l'àngel de les arts liberals i mecàniques. Se'l representa com un home blanc, amb un llaç a la mà, fet que al·ludeix a la seva justícia i amb una garlanda que irradia set raigs de llum del seu cos. West, Pahlavi Literature, 1896-1904.
Àngel de l'Abís, Àngel Exterminador
[Alonso 2000]: Aquest dimoni és considerat "el Destructor" en els textos bíblics. És el cap dels dimonis de la setena jerarquia, un dels més temuts per la seva capacitat de fer mal. S'esmenta per la seva labor destructora en el Llibre de Job i en els Proverbis de l'Antic Testament. També se'n parla en el Nou Testament, on sant Joan, en l'Apocalipsi, el qualifica d'"àngel de l'abís", quan compara les llagostes amb els dimonis. [Apocalipsi, 9,6]. Alguns demonòlegs el consideren el cap d'un cert tipus de dimoni a qui anomenen "saltador".
Se'l relaciona amb el grau dissetè del Ritu Maçó Escocès i amb el quaranta-setè del Misraim.
Aparició de l'àngel a Agar.
[Bíblia 1985]
[1970 Alberti] = Rafael Alberti, Sobre los ángeles, Barcelona: Llibres de Sinera (Ocnos, 6), 1970.
En alquímia ve a significar la sublimació o ascensió d'un principi espiritual.
[GEC, I, 816] En el zoroastrisme, els set àngels o intermediaris de l'autor de la "creació bona" Ahura Mazda (Ormazd). Són també personificacions de diverses virtuts i alhora custodis de determinades coses terrenes.
[GEC, II, 122] m 1 relig Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Cap dels dimonis, segons l'Apocalipsi. Se l'anomena Abaddó o l'Exterminador.
El qui s'oferí en visió a sant Joan Evangelista. Apareix en làmpades de Cartago.
Àngels sotmesos al domini de Satan, segons sant Pau.
Abbadó, Àngel de l'Abís
Planta umbel·lífera que apareix en l'art com a símbol de la Trinitat i de l'Esperit Sant, per la seva forma.
1 Et cum aperuisset sigillum septimum, factum est silentium in caelo, quasi media hora.
2 Et vidi septem angelos stantes in conspectu Dei: et datae sunt illis septem tubae. 3 Et alius angelus venit, et stetit ante altare habens thuribulum aureum: et data sunt illi incensa multa, ut daret de orationibus sanctorum omnium super altare aureum, quod est ante thronum Dei. 4 Et ascendit fumus incensorum de orationibus sanctorum de manu angeli coram Deo. 5 Et accepit angelus thuribulum, et implevit illud de igne altaris, et misit in terram, et facta sunt tonitrua, et voces, et fulgura, et terraemotus magnus. 6 Et septem angeli, qui habebant septem tubas, praeparaverunt se ut tuba canerent.
[GEC, I, 389] Àngel que té una missió molt important. La tradició jueva compta un nombre d'arcàngels que varia de tres a set. Els arcàngels citats per la tradició cristiana són Miquel, Rafael, Gabriel i Uriel.
El pseudo-Dionís (segle V), establí una jerarquia en nou ordres. Tractat de les jerarquies celestials