kalasha (IE)

• Filiació lingüística: Indoeuropeu, Indoiranià, Indoari, Nord-occidental, Dàrdic, Chitral. Relacionat amb el khowar, però amb bastants diferències lèxiques.
• Noms alternatius: KALASHAMON, KALASH
• Geografia: Districte meridional de Chitral. La població més gran és Balanguru a la vall de Rumbur. Els Kalasha meridionals habiten a les valls d'Urtsun i Jinjoret; els Kalasha septentrionals a les valls de Rumbur, Bumboret i Birir.
• Dialectes: KALASHA MERIDIONAL (URTSUN, JINJORET), KALASHA SEPTENTRIONAL (RUMBUR, BUMBORET, BIRIR).
• Nombre de parlants: 2,900 to 5,700 (1992).
• Literatura:
• Bibliografia
  • [Lines sd] = Maureen Lines. The Kalasha people of North-Western Pakistan. EMJAY Books International. Peshawar.
  • [1977 JB] = John Biddulph. Tribes of the Hindoo Koosh. Karachi. Indus Publications. Reprint 1977.
  • [1996 ET] = Barbara F. Grimes. Ethnologue. Languages of the World. SIL. Dallas (Texas), 1996. 13th edition.
  • [1998 LP] = John King + Bradley Mayhew + David St Vicent. Pakistan.Lonely Planet. July 1998.
• Enllaços:
  • Kalasha Vocabulary
  • Kalasha vocabulary and possible relations with Greek
  • Kalasha-Khowar-Nuristani-Hindi-Urdu-Pashtu Word List
  • Alexander the Great and the Kalash

kartvelià (CA)

[GEC, VIII, 828]: 1. Relatiu o pertanyent a Geòrgia o a les llengües de Geòrgia. 2. llengües kartvelianes Grup de llengües caucàsiques del sud. Comprèn el georgià, que n'és la llengua principal, el mingrelià i el svan, cadascuna d'aquestes llengües amb dialectes propis.

kherwârî*

[hind] LING Grup de dialectes de les llengües munda parlats per grups dispersos de l'Orissa, a l'extremitat est de l'altiplà de l'Índia Central: els santali (c. 2.000.000 h), els mundari (c. 600.000) i els hô (c. 400.000).

khoisan (KH)

[GEC, X, 8] Grup de llengües africanes, parlades per menys de 100.000 persones, al SW, sud i est d'Àfrica: pels hotentots (hotentot), els boiximans (boiximà) i els hadzapi i els sandawe (a Tanganyika). Es caracteritzen per l'existència de consonants implosives o clics, amb quatre punts d'articulació diferents.

Classificació: hotentot, san (boiximà), bergdama, sandawa, kindinga (hadza).

Filozona Khoisànica [08]

Filozona Kalahàrica [09]

Etnologia: khoisànid

khowar (IE).

[kho 'poble', war 'llengua']: 'La llengua del poble'.

• Filiació lingüística: Indoeuropeu, Indoiranià, Indoari, Nord-occidental, Dàrdic, Chitral. Relacionat amb el kalasha, però amb bastants diferències lèxiques.
• Noms alternatius: KHOWARI, KHOWAR, KHAWAR, CHITRALI, CITRALI, CHITRARI, ARNIYA, PATU, QASHQARI, KASHKARI
• Geografia: Pakistan. A la regió de Chitral; des del Shandur Pass fins a Gupis, a la vall de Ghizr; a les valls de Yasin i Ishkhoman en el departament de Gilgit; a Ushu, a la zona septentrional de la vall de Swat; i en àmplies comunitats de parlants a Peshawar i a Rawalpindi.
• Dialectes: KHOWAR DEL NORD, KHOWAR DEL SUD, KHOWAR DE L'EST, KHOWAR DE SWAT. La similitud lèxica entre dialectes oscil·la entre el 86% i el 98%. El dialecte del nord és que es considera més "pur".
• Nombre de parlants: 222,800 (1992).
• Literatura
• Bibliografia:
  • [1977 JB] = John Biddulph. Tribes of the Hindoo Koosh. Karachi. Indus Publications. Reprint 1977: ps. cxxi-cxliv.
  • [1996 ET] = Barbara F. Grimes. Ethnologue. Languages of the World. SIL. Dallas (Texas), 1996. 13th edition: p. 742.
  • [1998 LP] = John King + Bradley Mayhew + David St Vicent. Pakistan.Lonely Planet. July 1998: p. 437-438..
• Enllaços:
  • Khowar, the Language of Chitral, Pakistan
  • Khowar-English Dicctionnary
  • Phonemic Sound Chart for Khowar
  • Sanskrit Influence on Khowar
  • Towards a Sociolinguistic Profile of the Khowar Language

kordofan (NK)

• kordofanès

kordofanès (NK)

Branca de la família nígero-kordofanesa.

Enllaços

Linguasphere 2000: Filozona kordofànica

kurd (IE)

• Altres denominacions: kurdi, kurdish.
• Etnografia: Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu que descendeix probablement dels antics medes. Actualment són aproximadament uns 20 milions i habiten una àmplia zona repartida entre els estats de Turquia, Iraq, Iran, Síria i Azerbaidjan. Foren islamitzats arran de la conquesta àrab (636). Són musulmans sunnites, llevat d'algunes minories heterodoxes (bektasí, qadarí, yazidí), i també n'hi ha de cristians. El fet de no tenir estat els ha abocat a un genocidi constant per part dels estats on habiten. Això fa que l'estat de la llengua passe per serioses dificultats i el nombre de kurdoparlants estiga en disminució, malgrat que és llengua cooficial a l'Iraq. Les seues dedicacions principals són la ramaderia nòmada de xais i cabres i l'artesania de teixits de llana i catifes.
• Filiació lingüística: Indoeuropeu, Indoirànic, Irànic, Occidental, Nord-Occidental
• Caracterització lingüística: Hi ha nou vocals. Totes les consonants del kurd tenen les seues corresponents aspirades o aspirantitzades. L'accent recau en la darrera síl·laba. Els noms tenen totes les categories indoeuropees, que s'han perdut en altres llengües iràniques: es declinen en dos gèneres (masculí i femení), en tres casos (nominatiu, indirecte i vocatiu), en dos nombres (singular i plural). Hi ha dos articles: definit i indefinit. El verb es pot conjugar en dos tipus: subjectiu i objectiu, però el darrer només s'usa en el plural dels verbs transitius. Sis temps: present, futur, passat, passat prolongat (imperfet), perfet i plusquamperfet.
• Dialectes: Les seues nombroses varietats s'agrupen en dos grans dialectes: el septentrional o kurmangí, subdividit alhora en dos subgrups: l'oriental (on hi ha el mukrí) i l'occidental; i el meridional o soraní (regió dels bakhtiarís). Tots dos tenen nou vocals. El soraní té una consonant menys que el kurmangí: la v. Algunes varietats de soraní no tenen casos i en general s'han simplificat. Alguns dialectes estan relacionats amb les llengües zâzâ i gûrâní. El poeta zâzâ Ahmad Hânî (1651-1706) compilà un diccionari àrab-kurd. Segons Ethnologue1996 el kurd es divideix en: behdini, herki, kurdi, kurmanji, shikaki, surchi.
• Geografia: Azerbaidjan, Iran, Iraq, Síria, Turquia.
• Nombre de parlants:
• Sociolingüística:
• Literatura: La literatura oral té una vasta tradició que recull narracions del folklore d'Àsia Menor i del Pròxim Orient. Una de les obres històriques cabdals és el Sharaf-nama (1596) de Mîr Sharaf. La primera publicació periòdica, Kurdistan, aparegué el 1897 al Caire, editada també esporàdicament a Ginebra, Londres i Istanbul. L'escriptura utilitza l'alfabet àrab, però darrerament hi ha la tendència a preferir l'alfabet llatí, basat en l'alfabet modern del turc.
• Bibliografia: GEC, Eth1996, TIED.
• Enllaços:
  • Divuneh: àrab, kurd i persa
  • Mapa del kurd i altres llengües iràniques
  • Kurdish Information Network
  • Kurdish Language and Linguistics (Kurd-lal)
  • Kurdistan Web, KW
  • soc.culture.kurdish

kurmangí (IE)

• Altres denominacions: KURD SEPTENTRIONAL, KERMANJI, KIRMANJI, KIRDASI, KIRMÂNCHA, BÂHDINÂNI.
• Etnografia: Musulmans.
• Filiació lingüística: Indoeuropeu, Indoirànic, Irànic, Occidental, Nord-Occidental, Kurd
• Caracterització lingüística:
• Dialectes: GUWII, HAKKÂRI, JEZIRE (BOTAN, BOHTÂNI, BUHTÂNI), URFI, BÂYAZIDI, SURCHI, QOCHÂNI, BIRJANDI, ALBURZ, SANJÂRI, JUDIKÂNI
• Geografia: Alemanya, Armènia, Adzerbaidjan, Bèlgica, Iran, Iraq, Líban, Síria, Turquia.
• Nombre de parlants: 7-8 milions en total.
• Sociolingüística:
• Literatura: Alfabet llatí a Turquia. Alfabet àrab a Síria, Iran i Iraq. Alfabet ciríl·lic a l'Adzerbaidjan. L'alfabet armeni ja no s'usa. Llengua de comunicació àmplia.
• Bibliografia:
• Enllaços:

kwa (NKg)

Grup de llengües de la branca nígero-congolesa. [Junyent, LM, 127]: Tampoc la classificació interna d'aquest grup, ni la seva posició com a branca coordinada dins del nígero-congolés, no ha trobat gaire consens. Fins i tot hi ha qui dubta de l'existència d'un grup kwa. en qualsevol cas, el kwa de Greenberg inclou llengües tan conegudes com akan, ewe, ioruba, igbo, nupe, etc.