La Terra d'Enlloc / Linguasfera / Glossari, P


pacífic, pacífic central, paez, paezà, pahlavi, paiute, paiwànic, paixto, palaic, paleo-siberià, pali, palmirè, pamir, panjabi, papuà, part, pathan, , persa, persa oriental, pidgin, pul


pacífic

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

pacífic central

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

paez (AI)

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

paezà

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

pahlavi (IE)

LING Llengua del grup indoeuropeu oriental, anomenat també irànic mitjà, que constituí l'idioma oficial, religiós i literari de l'imperi sassànida (segles III-VII). El sistema d'escriptura, derivat de l'alfabet arameu i d'estructura molt complexa, ha estat la causa del retard de la seva lectura i comprensió. Les obres literàries més notable són el Llibre de la Creació, una mena de cosmogonia del mazdeisme, el Memorial de Zair (Aytkar-i-Zarêrân), epopeia d'un heroi persa sorgit en una guerra contra Turan, i diversos poemes d'inspiració religiosa.

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

paiute (AI)

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

paiwànic

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

paixto (IE)

Descripció
Denominacions [Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab. Idioma oficial d'Afganistan -amb el persa-, és parlat per un 4 milions d'individus distribuïts entre l'Afganistan i el nord-est del Pakistan. Influït literàriament pel persa i l'urdú, les obres més antigues daten del segle XIII; les més notables són les dels místic panteista Bâyazîd Ansarî (mort el 1585), les del seu detractor Âhûnd Darweza (segle XVII) i els poemes de Khušhâl Khân (mort el 1689), conegut com el pare del paixto. Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats dum.


palaic (IE)

[llengües anatòliques, grup anatòlic] ling Antiga llengua parlada a Pala (Àsia Menor), coneguda només per uns breus passatges en texts rituals hittites. A l'igual de l'hittita jeroglífic, el luvi, el lici i el lidi, pertany a la branca anatòlica de l'indoeuropeu. [GEC, XI, p. 194].


paleosiberià

Classificació: 1. luorawetlan [txuktxi, koriak, kamtxadal; iukaguir, txuvants; guiliak]; 2. ienisseià [ket, kot, assan, arin].


pali (IE)

[GEC, XI, 219]: Llengua canònica del budisme theravâda i literatura annexa, és també la llengua literària de Siam, Birmània i de Ceilan. Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits que apareixen en les inscripcions de Ashoka i presenta una major afinitat amb els pràcrits occidentals que no pas amb els orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats maghadismes. Afinitat que pot ésser deguda a la influència de l'escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l'escola Mahâsan·ghika, precursors del mahâyâna. W. Geiger considera, amb encert, que el pali és com una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa. (EAg).


palmirè (AF)

[1981 GEC, XI, 240]: «Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (segles I-III). Variant de l'arameu occidental, està lligat a l'antic imperial i marca la transició cap al dialectal. A causa del comerç dels palmirencs amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l'arameu oriental. A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l'hebraic quadrat.»


pamir (IE)


panjabi (IE)


papuà

Classificació: kamano, kate, toaripi, kiwai, ono, dani.


papuà occidental


papuà (indopacífic)


parji (DR)


part (IE)

[GEC, XI, p.321]: Relatiu o pertanyent als parts o a la Pàrtia [Pèrsia]. Individu d'un antic poble escita procedent de zones més enllà de la Bactriana i que conquerí al començament del segle II aC el NE de l'Iran i el sud e la mar Càspia al sobirà selèucida Antíoc II. Arsaces (250-248 aC), el seu capitost, donà nom a la dinastia arsàcida. Mitridates I (171-138 aC) conquerí el NW de l'Iran i Babilònia. Amb tot, no eliminaren els selèucides i hagueren de restar a l'Eufrates. El rei persa Artaban V (213-227) posà fi a la dinastia arsàcida (224). Poble d'un gran valor militar molt temut pels romans, els seus soldats eren destres en l'art de cavalcar amb armadura i a tirar a l'arc. Poble iranitzat des de l'origen, fou també hel·lenòfil i tolerant envers les religions amb què topà: zoroastrisme, judaisme, budisme i cristianisme. Creà dues capitals importants: Hatra i Ctesifont, tocant a Selèucia, que respectaren en l'arquitectura i en la seva població i tradicions. Abans del final de l'imperi arsàcida comença una reacció orientalitzant enfront de l'hel·lenisme que culminà durant l'imperi següent dels sassànides.


pathan (IE)

Habitant del Pathanistan. Poble irànic, de família lingüística indoeuropea, està distribuït en 60 tribus -les més conegudes són les dels durani, els ghilzai i els afridi-, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals. De religió islàmica, són ardits guerrers. La relativa autonomia de què gaudiren durant el mandat britànic a l'Índia i la seva repartició entre l'Afganistan (7 milions) i el Pakistan (6 milions) han avivat llurs aspiracions a una total independència. [GEC, XI, 361].


pawnee (AI)

paya (AI)

pengo (DR)

penutí

permià


persa (IE)
  • Filiació lingüística: Indoeuropeu, Indoiranià, Iranià, Sud-occidental
  • Classificació:
    • AIMAQ [AIQ] (Afghanistan)
    • BUKHARIC [BHH] (Israel)
    • DARWAZI [DRW] (Afghanistan)
    • DEHWARI [DEH] (Pakistan)
    • DZHIDI [DZH] (Israel)
    • PERSA ORIENTAL (Afghanistan)
    • PERSA OCCIDENTAL (Iran)
    • HAZARAGI [HAZ] (Afghanistan)
    • PAHLAVANI [PHV] (Afghanistan)
    • TADJIK [PET] (Tadjikistan)
  • Enllaços:

persa oriental (IE)

FARSI, EASTERN (PERSIAN, DARI, PARSI) [PRS] 5,600,000, 25% of population (1992); more than 1,000,000 in Pakistan; 7,000,000 in all countries. Various Dari dialects in Khorasan Province (Iran), and provinces of Herat, Hazarajat, Balkh, Ghor, Ghazni, Budaksham, Panjsher, and Galcha-Pamir Mountains and Kabul regions. Linguistic affiliation: Indo-European, Indo-Iranian, Iranian, Western, Southwestern, Persian. Dialects: DARI (AFGHAN FARSI, HERATI, TAJIKI, KABOLI, KABULI, KHORASANI), PARSIWAN. Dari is taught in schools; radio Afghanistan broadcasts are promoting a standardized pronunciation of the literary language which is based on the old dictional tradition of the country, with its archaic phonetic characteristics. Formal style is closer to Tehrani Persian (Farsi); informal style in some parts of Afghanistan is closer to Tajiki of Tajikistan. Phonological and lexical differences between Iran and Afghanistan cause little difficulty in comprehension. Most Afghan dialects are closer to literary Persian than Iranian dialects are to literary Persian. Arabic script. Zargari (Morghuli) is a secret language used among goldsmiths and perhaps others, based on a dialect of Persian. Their real language is Persian (see also Balkan Romani in Iran). National language. Sunni and Shi'a Muslim. 70 Jews (1980) speak the same dialect as Muslims. NT 1982-1985. Bible portions 1974.


pidgin

plateau subgrup de llengües del grup benue-congolès.

polabi (IE)

polinesi oriental

polinesi nuclear

polonès (IE)

portuguès (IE)

proto-bantu (NK) reconstrucció feta per Guthrie a partir de les llengües bantu actuals.

prussià (IE)


pul

[GEC, XII, p. 187] Llengua dels fulbe, del grup senegalo-guineà. Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers. El seu sistema pronominal és de tipus al·literatiu. El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa. Els radicals són de tipus monosil·làbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant. (DBP)


punu (MY)

p
Revisat el juliol de 2008. En procés de reelaboració