elamita

Llengua dels elamites. Està documentada des del tercer mil·lenni aC amb alguns texts històrics. Hom discuteix si pertany a la família lingüística caucàsica o a la dravídica. Sembla que es conservà fins al segle IX dC. Escrita inicialment amb un sistema derivat del sumeri, en l'última fase s'havia simplificat notablement i tenia una majoria de signes sil·làbics. [GEC, VI, p. 507].

Enllaços:

• Dravídic, mande i elamita.
• La religió elamita

engadinès (IE)

[GEC, VI, p. 615]: Varietat del reto-romànic occidental, també anomenada ladí (reto-romànic: ladino), parlada a Engiadina, a la vall de l'Inn. Comprèn l'alt engadinès (puter), amb el centre cultural de Samaden, el baix engadinès (vallader), amb els nuclis aglutinadors de Zenetz i Schultz, i el parlar de la Vall de Munster (Val Munstair). Posseeix tradició literària.

escita (IE)

[GEC, VI, p. 753]: Escita o escític. Ling Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental. D'aquest grup lingüístic resta l'osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia. Es conserven restes de l'escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec.Hist Els escites eren individus d'un antic poble nòmada de les estepes de l'Àsia central i del SE d'Europa durant el primer mil·lenni. Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d'atacar el cimmeris a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psamnètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin. Atacats pels medes, que acabaven d'ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s'establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària. Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra (regne del Bòsfor), a través de les quals es desenvolupà un comerç greco-escita important, controlat primer pels jonis i després del segle V pels atenesos. El rei persa Darios I els atacà (514), però fracassà. S'infiltraren cap als Balcans, i el segle IV aC ocuparen part de l'actual Romania. Aquesta penetració dels escites, però, fou deturada després per Filip II de Macedònia.