na-dené (ND)

[GEC, X, 422]: Família lingüística de l'Amèrica del Nord que comprèn les famílies atapascana (atapascà), haida, tlingit i eyak. Sapir, que havia fet investigacions sobre aquesta família, descobrí les seves relacions amb la família sino-tibetana.

Filozona Nadènica

nabateu (AF)

[GEC, X, 414]: Llengua semítica considerada com un dialecte de l'arameu occidental. Se'n conserven més de 2.500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja (sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades els segles II i IIIdC. Fora d'aquestes inscripcions, no hi ha altra literatura nabatea). [Jordi Casanovas].

Filozona Semítica

nigerocongolès (NC)

Branca de la família nígero-kordofanesa. La branca nígero-congolesa es divideix en sis grups: atlàntic, manding, gur (voltaic), kwa, benue-congo i adamaua-ubangui.

[GEC, XVII, 497]: llengües nigerocongoleses Família de llengües africanes (aproximadament unes nou-centes) parlades en una àrea que s'estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l'extrem S de Sud-àfrica. La majoria d'elles són parlades per més de tres milions de persones. Hom les classifica en sis grups: l'atlàntic occidental, que comprèn el wòlof i el fulbe; el mande, que comprèn, entre d'altres, el manding, el bambara i el mende; el voltià; el kwa; el benuecongolès; i l'adamaua oriental o adamauaubanguià.

nigerokurdufanià (NK)

Família lingüística que inclou les branques nígero-congolesa i kordofan. La família nígero-kordofanesa s'estén per gairebé tota l'Àfrica subsahariana, del Senegal a Sud-àfrica fins a parts de Kenya, Tanzània i Uganda en el seu extrem oriental. Aquesta família inclou els grups bantu i sudànic de la classificació tradicional, tot i que amb un canvi d'estatus del bantu, que va costar molt de pair als bantuistes. En la classificació de 1949-50, Greenberg incloïa el kordofanès com un grup independent, però ja l'any 1963 inclou com a branca coordinada del nígero-kordofanès aquest petit grup de llengües aïllades al Sudan. Així, doncs, la primera divisió de la família inclou els grups kordofanès i nígero-congolès.

niloticosaharià (NS)

Família lingüística que inclou les branques songhai, sàhara o saharià, maba, fur, txari-nil i coman o koma. [Junyent, LM: 126]: Quan Greenberg va publicar la seva primera classificació de les llengües d'Àfrica (1940-50) les dividia en setze famílies, de les quals quatre només estaven formades per una llengua (songhai, fur, berta i kunama), d'altres incloïen molt poques llengües (saharià, maba, koma, temein i nyangiya) i dues més (sudànic central i sudànic oriental) eren molt més nombroses. Tots aquests grups van ser inclosos en la família nilo-sahariana de la classificació del 1963, que va ser modificada lleument per Greenberg mateix l'any 1971. Aquestes llengües són parlades en illes de dimensions diverses entre les zones afroasiàtica i nígero-kordofanesa.

nilòtic (NS)

Grup de llengües del grup sudànic oriental de la branca txari-nil de la família nilo-sahariana.

[GEC, X, 536]: llengües nilòtiques Grup de llengües sudàniques (sudànic) que tenen en comú la proximitat al Nil o a la seva zona d'influència. N'hi ha quatre grups principals:

1. Grup nilòtico-txadià (dos milions d'individus), que comprèn les llengües parlades per tribus nòmades, entre les quals cal citar els nuba i els bària.
2. Grup nilòtico-abissini, que comprèn les llengües parlades per grups dispersos del Nil mitjà.
3. Grup nilòtico-equatorià, que comprèn les llengües pròpies de poblacions de raça nilòtida, agrícoles, com els bari, i ramaderes, com els massai i els tutsi --són anomenades també llengües nilòtico-camites, o camito-nilòtiques, pel fort substrat camita (són pròpies de Kenya, de Tanganyika, d'Uganda i del sud d'Etiòpia).
4. Grup nilòtico-congolès, que comprèn un conjunt d'unes vint llengües, parlades per petites tribus de raça paleonègrida, entre les quals destaca el poble mangbetu.

Filozona Nilòtica

Etnologia: Nilòtid