Rodamón T

| tabassarà | tacana | tadjik | tagàlog | tamarità | Tamazic | tifinag | tigre | tigrinya | turc | turquès | túrquic | túrquic occidental | túrquic oriental | túrquic meridional | túrquic septentrional | txari-nil |

tabassarà (CA)

tacana (AI)

tadjik (IE)
Descripció Forma simplificada del persa modern, oficial al Tadjikistan, parlada per uns dos milions de persones [actualment 4 milions] i que hom escriu en alfabet ciríl·lic. El tadjik posseeix una important literatura moderna impresa.
Denominacions [Ethnologue 1996]: TAJIKI, TADZHIK, TAJIKI PERSIAN, GALCHA.
Nombre de parlants 4,380,000 en tot el món.
Geografia 3,344,720 al Tadjikistan (1991), el 98% el parlen com a llengua materna; 26,000 al Kazakhstan; 34,000 al Kyrghyzstan; 38,000 a Rússia; 1,277 al Turkmenistan; 2,215 a Ucraïna; 934,000 a l'Uzbekistan.
Filiació lingüística Indoeuropeu, Indoirànic, Irànic, Occidental, Sud-occidental, Persa
Dialectes Hi ha quatre grups de petits dialectes sense demarcació estricta.
Tipologia lingüística
Sociolingüística La major part dels tadjiks són trilingües en uzbek del nord, rus i tadjik. Les fonts russes es refereixen a tots els dialectes perses de l'Afganistan com a "tadjik". Dialect blending into Dari Persian in Afghanistan. A la Xina s'anomena actualment "tadjik" el shugni i el wakhi. Hi ha comunitats de gitanos que parlen tadjik a l'Àsia Central. Llengua nacional. Agricultors. Musulmans sunnites. Braille code available. Bible 1992. NT 1983. Bible portions 1981.
Etnologia Individu d'un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l'Afganistan, des d'Herât fins al Badakhšan (uns 6 milions d'individus) i a l'actual República [Exsoviètica] del Tadjikistan. Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics (bactrians, sogdians, tokharis, etc), no fou turquitzat. Parlen diversos dialectes del persa. Dominats pels turcs mongols (segles XIV-XV), llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks (segles XVIII-XIX) entre l'Afganistan i els khanats de Bukhara i Kokand. Amb l'annexió d'aquests khanats al domini rus (1868 i 1876), el territori restà dividit entre Rússia, que dominà la zona septentrional de l'Amu-Darja, i l'Afganistan, que en dominà la zona meridional.
Enllaços
Bibliografia

tagàlog (AN)

[GEC, XIV, 119]: Llengua del grup indonesi, dins la família malaio-polinèsia, parlada per uns 8,5 milions de persones a les illes Filipines. La seva fonètica, simple, així com un sistema molt ric d'aglutinació, la converteixen en una llengua d'una gran precisió i, de fet, fou emprada pels primers missioners (segle XV) com a llengua de relació. Escrita antigament en escriptura sil·làbica, a partir del segle XVI hom utilitizà els caràcters llatins. Posseeix una abundant literatura, popular i culta. Reinvindicada per tots els nacionalistes i independentistes, després de diversos intents de convertir-la en oficial, al costat de l'anglès i del castellà (des del 1897), fou declarada oficial el 1946 i actualment és la més estesa a les Filipines (44%). (MDLl)

  • Etnologia: tagàlog
    		•

    tahitià (AN)

    tahític

    tamarità -ana

    Parlar de Tamarit de Llitera (ribagorçà).

    Tamàzic = Berber

    tàmil (DR)

    tanoà

    tarahumara (AI)

    tàrtar del Volga (AL)

    tàrtar de Crimea (AL)

    tasmanià

    Extingit el 1877.

    tasmanià (IP)

    teke (NK)

    Llengua bantu parlada al Congo.

    telugu (DR)

    temein

    temne

    Llengua del grup atlàntic parlada a Sierra Leone.

    tewa

    Tewa-Tiwa (3) Tewa (1) TEWA [TEW] (USA) Tiwa (2) TIWA, NORTHERN [TAO] (USA) TIWA, SOUTHERN [TIX] (USA) // Tewa [TEW] 1,298 speakers out of 2,383 population, 54.5% (1980 census). 49.8% of the population below 18 years of age are speakers; 70% above 18. 50 Nambe speakers out of 175 population, 25 Pojoaque out of 37, 349 San Ildefonso out of 478, 495 San Juan out of 1,146, 207 Santa Clara out of 318, 172 Tesuque out of 229 (1980 census). 18 monolinguals (1990 census). North of Santa Fe, New Mexico and at Hano on the Hopi Reservation, Arizona. Linguistic affiliation: Kiowa Tanoan, Tewa-Tiwa, Tewa. Dialects: HANO, SAN JUAN, NAMBE, POJOAQUE, SANTA CLARA, SAN ILDEFONSO, TESUQUE. Most adults speak the language. Many younger ones prefer English and some do not speak the language. Dictionary. Bible portions 1969-1984.

    thai septentrional (D)

    thai meridional (D)

    thai (D)

    thai-austronèsic

    thonga

    llengua bantu parlada a Moçambic.

    tibetà (ST)

    tibeto-birmà

    ticuna (AI)

    tifinag (AF)

    [GEC, XIV, 417]: [berber] Nom donat a l'alfabet utilitzat pels tuaregs (berber 2). Format únicament per caràcters consonàntics, sembla emparentat amb el líbic antic de la costa nord-africana. Fou ja usat en nombroses inscripcions rupestres --noms de persones, frases amoroses, etc-- al Sàhara central i, sobretot, al Fezzân. En moltes tribus només les dones coneixien aquesta escriptura. (DBP)

    tigre (AF)

    Llengua camito-semítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez. Llengua no escrita, és l'única d'algunes tribus musulmanes (uns 100000 individus) de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en tatal, per uns 250000 individus. Cal no confondre-la amb el tigrinya.

    tigrinya (AF)

    [GEC, XIV, 417]: Llengua camito-semítica, del grup de llengües etiòpiques, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez. És parlada al nord d'Etiòpia, especialment a la regió de Tigre i Eritrea, per un total de més de 500000 individus, de religió cristiana. Llengua poc escrita, hom en recollí la tradició oral a la fi del segle XIX.

    tiv

    Llengua del grup bantúid.

    tivúid

    tlingit (ND)

    toba batak (AN)

    toba (AI)

    tocari (IE)

    toda (DR)

    tolai (AN)

    tonga (AN)

    tonga

    Llengua bantu parlada a Zàmbia.

    tòngic

    totonac (AI)

    traci (IE) traco-frigi

    traco-frigi (IE)

    [GEC, XIV, p. 610-611]: Dit, modernament, de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afrins entre elles i com a seccions separades d'un tronc lingüístic únic. Pocs testimoniatges resten del traci, llevat d'una inscripció d'interpretació difícil. Hom creu que era una llengua indoeuropea del tipus satem, parlada, amb algunes varietats dialectals, pels geta i els dacis. Quant al frigi, conegut millor, resten inscripcions que pertanyen a diverses èpoques: paleofrígia (com la cèlebre inscripció del rei Mides) i neofrígia (segle II dC). (AES).

    tshwa

    llengua bantu parlada a Moçambic.

    tsonga

    llengua bantu parlada a Moçambic i a la República de Sud-àfrica.

    tsòvic

    tswana (NK)

    llengua bantu parlada a Botswana.

    tucano (AI)

    tulu (DR)

    tungús

    tungús-manxú

    Classificació: 1. tungús [evenki, orotxen, manegir]; 2. lamut [lamut, orotxen de Kamtxatka-Okhostk; negidal; manxú; goldi; orotx].

    tupi (AI)

    Tupi (70) Arikem (1) KARITIÂNA [KTN] (Brazil) Aweti (1) AWETÍ [AWE] (Brazil) Mawe-Satere (1) SATERÉ-MAWÉ [MAV] (Brazil) Monde (6) ARUÁ [ARX] (Brazil) CINTA LARGA [CIN] (Brazil) GAVIÃO DO JIPARANÁ [GVO] (Brazil) MEKEM [XME] (Brazil) MONDÉ [MND] (Brazil) SURUÍ [SRU] (Brazil) Munduruku (2) KURUÁYA [KYR] (Brazil) MUNDURUKÚ [MYU] (Brazil) Purubora (1) PURUBORÁ [PUR] (Brazil) Ramarama (2) ARÁRA, RONDÔNIA [ARR] (Brazil) ITOGAPÚK [ITG] (Brazil) Tupari (4) KANOÉ [KXO] (Brazil) MAKURÁP [MAG] (Brazil) TUPARÍ [TUP] (Brazil) WAYORÓ [WYR] (Brazil) Tupi-Guarani (49) Guarani (I) (10) ACHÉ [GUQ] (Paraguay) CHIRIGUANO [GUI] (Bolivia) CHIRIPÁ [NHD] (Paraguay) GUARANÍ, BOLIVIAN, WESTERN [GNW] (Bolivia) GUARANÍ, MBYÁ [GUN] (Paraguay) GUARANÍ, PARAGUAYAN [GUG] (Paraguay) KAIWÁ [KGK] (Brazil) PAI TAVYTERA [PTA] (Paraguay) TAPIETÉ [TAI] (Paraguay) XETÁ [XET] (Brazil) Guarayu-Siriono-Jora (II) (3) GUARAYU [GYR] (Bolivia) JORÁ [JOR] (Bolivia) SIRIONÓ [SRQ] (Bolivia) Kamayura (VII) (1) KAMAYURÁ [KAY] (Brazil) Kawahib (VI) (9) AMONDAWA [ADW] (Brazil) APIACÁ [API] (Brazil) JÚMA [JUA] (Brazil) MOREREBI [XMO] (Brazil) PARANAWÁT [PAF] (Brazil) TENHARIM [PAH] (Brazil) TUKUMANFÉD [TKF] (Brazil) URU-EU-UAU-UAU [URZ] (Brazil) WIRAFÉD [WIR] (Brazil) Kayabi-Arawete (V) (3) ARAWETÉ [AWT] (Brazil) ASURINÍ, XINGÚ [ASN] (Brazil) KAYABÍ [KYZ] (Brazil) Oyampi (VIII) (8) AMANAYÉ [AMA] (Brazil) ANAMBÉ [AAN] (Brazil) EMERILLON [EME] (French Guiana) GUAJÁ [GUJ] (Brazil) POTURU [PTO] (Brazil) URUBÚ-KAAPOR [URB] (Brazil) WAYAMPI, AMAPARI [OYM] (Brazil) WAYAMPI, OIAPOQUE [OYA] (French Guiana) Pauserna (1) PAUSERNA [PSM] (Bolivia) Tenetehara (IV) (8) ASURINÍ [ASU] (Brazil) AVÁ-CANOEIRO [AVV] (Brazil) GUAJAJÁRA [GUB] (Brazil) PARAKANÃ [PAK] (Brazil) SURUÍ DO PARÁ [MDZ] (Brazil) TAPIRAPÉ [TAF] (Brazil) TEMBÉ [TEM] (Brazil) TURIWÁRA [TWT] (Brazil) Tupi (III) (6) COCAMA-COCAMILLA [COD] (Peru) NHENGATU [YRL] (Brazil) OMAGUA [OMG] (Peru) POTIGUÁRA [POG] (Brazil) TUPINAMBÁ [TPN] (Brazil) TUPINIKIN [TPK] (Brazil) Unclassified (1) YUQUI [YUQ] (Bolivia) Yuruna (2) Manitswa (1) MANITSAUÁ [MSP] (Brazil) Yuruna-Chipaya (1) JURÚNA [JUR] (Brazil)

    turc (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkish. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants
    Geografia Iran, Moldàvia, Turquia.
    Filiació lingüística Altaic Túrquic Meridional Turc (4)
    Classificació
    1. GAGAUZ
    2. TURC BALKAN GAGAUZ
    3. TURC DEL KHORASAN
    4. TURC DE TURQUIA
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços

    Bibliografia
    Literatura turca medieval poesia s13-14 Emre 1992 Yunus Emre Poemas Madrid Hiperión
    Literatura turca moderna poesia s20 Ogvuzcan 1999 Ümit Yas,ar Ogvuzcan Un mundo para dos (Îki kis,iye bir dünya) Madrid Ediciones Hiperión SL
    Llengua turca gramàtica Lewis 1988 G. L. Lewis Turkish Grammar Oxford + New York Oxford University Press
    Llengua turca lexicografia Akdikmen 1986 Resuhi Akdikmen Standard Turkish Dictionary English-Turkish Turkish-English New York + Istanbul Langenscheidt
    Llengua turca lexicografia diccionaris Kut 1988 Ínci Kut + Güngör Kut Cep Sozlugu Ispanyolca-Türkçe Türkçe-Ispanyolca. Diccionario de bolsillo Español-Turco Turco-Español Istanbul Inkilâp Kítabevi
    Discografia
    Turquia AADD The Music of Islâm, 10: Qur'ân Recitation
    Turquia Brian Keane Süleyman The Magnificent
    Turquia Okay Temiz + AADD Oriental Wind. La conexión turca
    Turquia AADD Turquía

    turcman (AL)

    turquès = túrquic (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkic. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants
    Geografia
    Filiació lingüística Altaic Túrquic
    Classificació evolutiva
    • búlgar del Volga > txuvaix;
    • ogus antic> turcman;
    • petxeneg> gagau;
    • turc (seljúcida)> turc (osmanlí);
    • àzeri antic> àzeri modern;
    • cumà> karaimi, tàrtar de Crimea, karatxai, balkari;
    • horda daurada> tàrtar, tàrtar de Kazan, baixkir; txagatai> nogai blanc, kazakh, karakalpak;
    • uzbek antic> uzbek modern, uigur modern;
    • uigur antic> iacut, tàrtar d'Abakan;
    • kirguís antic> kirguís, oirot.
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços
    Bibliografia
    4 Euràsia Geozona 44 Transàsia = Altaic 44-A = túrquic (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkic. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants Escala:
    Geografia Afganistan, Azerbaidjan, Geòrgia, Iran, Kazakhstan, Kyrghizstan, Lituània, Moldàvia, Rússia Àsia, Rússia Europa, Turkmenistan, Turquia, Uzbekistan, Xina.
    Filiació lingüística Altaic Túrquic (6)
    Classificació
    1. Bolgar
    2. Meridional
    3. Occidental
    4. Oriental
    5. Septentrional
    6. Urum
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços

    Bibliografia

    túrquic meridional (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkic. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants
    Geografia
    Filiació lingüística Altaic Túrquic Meridional (3)
    Classificació
    1. Azerbaitjaní (àzeri)
    2. Turc
    3. Turcman
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços
    Bibliografia

    túrquic occidental (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkic. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants
    Geografia
    Filiació lingüística Altaic Túrquic Occidental (3)
    Classificació
    1. Aralocaspià
    2. Pontocaspià
    3. Uralià
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços
    Bibliografia
    túrquic oriental (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkic. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants
    Geografia
    Filiació lingüística Altaic Túrquic Oriental (7)
    Classificació
    1. AINU
    2. ILI TURKI
    3. IUGUR OCCIDENTAL
    4. TXAGATAI
    5. UIGHUR
    6. UZBEC SEPTENTRIONAL
    7. UZBEC MERIDIONAL
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços
    Bibliografia
    túrquic septentrional (ALT)
    Descripció
    Denominacions [Ethnologue 1996]: Turkic. [Altres]: turquès??? (GEC)
    Nombre de parlants
    Geografia
    Filiació lingüística Altaic Túrquic Septentrional
    Classificació
    1. ALTAI MERIDIONAL
    2. DOLGAN
    3. IAKUT
    4. KARAGAS
    5. KHAKAS
    6. TUVIN
    7. XOR
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Enllaços
    Bibliografia

    tuva.kahkas

    twi dialecte de l'akan.

    txad branca de la família afroasiàtica.

    txàdic

    txari-nil (NS)

    Branca de la família nilo-sahariana.

    txec (IE)

    txerkès (CA)

    txetxè (CA)

    txibtxa

    txibtxa (AI)

    txibtxa-paezà

    txuktxi (CH)

    txuktxi-kamtxatka (chukotià)