| Conversa, relat, frase literal
de l'Enviat d'Al·lah. [Chebel 1995: 190-191]: "Dita", "conversa"
o "relat" atribuït al Profeta i recollit per un
isnad (testimoni auditiu) que
l'hauria transmés a un altre oient, el qual va fer el mateix fins
al col·lector patentat (muhaddit) que el va recollir i el
va consignar en un llibre de logia anomenat S·ah·îh·
("Autèntic"): la cadena de garants (isnad) que
acredita la paraula transmesa (matn) està sotmesa a
nombroses verificacions. El h·adît es diu
qudsî (diví o sagrat) quan, reportat pel Profeta, és
posat directament en "boca" d'Allâh (d'ací la
seua designació d'illâhî) i representa, per
tant, una font d'informació que contrasta amb el h·adît
tradicional. Els h·adîts o ah·adît
es classifiquen així en funció de llur exactitud: un h·adît
autèntic es diu s·ah·îh·, digne de
fe, quan obté l'adhesió de tots els tradicionistes (muh·additûn).
Segueixen dues altres categories de h·adît:
el h·adît bo (h·asan) i el h·adît
feble (da'if). Aquest darrer és generalment apòcrif.
De tota manera, segons les pròpies paraules del Profeta, «no
hi ha h·adît millor que l'Alcorà».
Sis grans reculls d'ah·adît, els Sunnan,
anomenat cadascun S·ah·îh·, "L'Autèntic",
en constitueixen el corpus. Dos d'entre ells es consideren excel·lents:
el S·ah·îh· de Buhârî
al-Juf'î (810-870) i el S·ah·îh· de
Muslim (816-873), però també es consulten regularment per
part dels erudits musulmans unes altres dotze fonts autoritzades:
at-Thirmidi (824-892), Abû Dawûd (mort el 888), An-Nasa'ï
(mort en 915), Ibn Maja (mort el 886), Ad-Damiri (mort el 869), l'Imam Mâlik
(716-795), Ibn Sa'd (mort el 844 o 845), Ibn Hanbal (780-855), Ibn Hishâm
(mort el 834), Al-Waqidi (474-822) i altres. Ibn Hanbal i Malik donaren
lloc cadascun a una escola jurídica important (madhab),
seguides encara en els nostres dies per una bona part dels sunnites.Termes
relacionats: Buhârî,
Muslim, Nawâwî,
tradicions,
|