Algunes dades per a la història del Ràfol de Salem

Salvador Jàfer + M. Fernanda Montaner i Senabre + Robert Montaner i Senabre

Ruiz: Ermita de Sant Blai



Descripció geogràfica

Ruiz: Carrer d'EnmigEl Ràfol de Salem és un municipi de la comarca valenciana de la Vall d'Albaida situat a la vessant nord de la serra del Benicadell i al sud-est de la comarca.

El seu terme de 4,4 km² fita al nord amb el de Castelló de Rugat, a l'est amb els de Castelló de Rugat i Salem, al sud amb el de Salem, i a l'oest amb el de Beniatjar. El relleu és accidentat en el sector meridional, on es troben les elevacions més importants, l'alt del Portet, i les llomes de l'Ermita i de les Planisses, i va perdent altitud a mesura que ens dirigim cap al nord. El riu o barranc de Missena voreja el terme en direcció sud-est/nord-oest i el barranc de l'Arcada el travessa de sud a nord.

L'economia es basa principalment en l'agricultura (arbres fruiters, oliveres, vinya, ametlers), en l'explotació avícola (granges de gallines i pollastres), en la indústria rajolera (rajoles de construcció) i en una incipient indústria tèxtil.

La població ha mantingut al llarg dels segles XIX i XX una relativa estabilitat amb tendència a la baixa en els darrers anys. Actualment viuen al nostre poble uns 250 habitants, que reben el nom de rafolins.


Notes històriques

Les darreres investigacions fan recular l'antiguitat del poblament prehistòric en la nostra comarca a l'epipaleolític antic, és a dir fa deu o vuit mil anys. Així ho testimonien les pintures rupestres esquemàtiques localitzades en alguns punts de les rodalies del nostre poble (al barranc de les Coves, a Salem, i al barranc de Carbonera, a Beniatjar). En concret al Ràfol s'han trobat ceràmiques amb decoració incisa i eines d'os en el Corral de la Serreta de l'Ermita, en un poblat que correspon al principi de l'Edat dels Metalls. Durant el període Neolític també és evident la presència humana en aquesta zona com ho demostra el jaciment de la Cova de l'Or, prop de la serra del Benicadell.

A partir d'ací entrem en una etapa llarguíssima de la qual no tenim per ara notícies ni senyals materials, però és possible que alguns assentaments romans en forma de vil·les rurals, com la del Xarxet, en terme de Castelló, pogueren servir de base al futur poblament de l'època medieval.

El lloc actual del Ràfol degué ser un tranquil poblat de llauradors i ramaders musulmans que començà a veure alterada la seua pau amb l'arribada dels primers conquistadors cristians. Sabem que el Cid a final del segle XI es va enfrontar als senyors musulmans de la comarca per controlar el pas del Benicadell. Al segle XII el rei catalanoaragonés Alfons el Bataller en una incursió en territori musulmà prengué el castell del Benicadell i arribà fins a Dénia.

A mitjan segle XIII es produí un canvi de poder en el territori de la Vall d'Albaida, ja que amb l'arribada dels exèrcits conquistadors cristians del rei Jaume I, la nostra comarca passà a formar part de la corona catalanoaragonesa, com a territori de la governació de Xàtiva, fins al segle XVIII. La incidència cristiana després de la conquista va ser mínima en el nostre poble, perquè la població musulmana que l'habitava va mantenir la seua religió, la seua llengua àrab i la seua cultura islàmica fins al 1609, any en què foren expulsats els seus descendents moriscos. Les alqueries islàmiques del Ràfol i l'Alcúdia depenien en època medieval de la demarcació regida pel castell de Carbonera, propietat dels senyors de Bellvís des dels temps de la conquista cristiana.

Tenim notícies que ja en el segle XVI existia la rectoria morisca del Ràfol, de la qual depenien les parròquies de Salem, Beniatjar i l'Alcúdia. Per una ordre del patriarca Juan de Ribera el 1535 les parròquies de Salem i Beniatjar se separen de la del Ràfol i queda únicament l'Alcúdia com a adscrita a la seua jurisdicció eclesiàstica. L'Alcúdia, com hem dit abans, era una alqueria islàmica, situada al cim d'un altet prop del Ràfol, el nom de la qual encara es conserva en aquesta partida del nostre terme. Va estar habitada fins al 1609, any de l'expulsió dels habitants moriscos, i quedà definitivament deserta fins a l'actualitat.

La primera edificació del culte cristià va ser probablement l'ermita. No coneixem la data de la seua construcció però ja devia existir en el segle XVII. Té una sola nau de volta de canó i està dedicada a sant Blai i sant Francesc.

L'altre edifici important és el temple de l'església parroquial. Construït entre els segles XVII i XVIII, probablement sobre les restes de l'antiga mesquita islàmica, és d'estil neoclàssic, té planta de creu llatina inscrita, volta de canó i un casquet en el creuer. La façana i el campanar van ser reformats el 1908, cosa que donà al temple un aire lleugerament modernista. L'església té com a titular la Mare de Déu dels Àngels i com a patró actual el Diví Salvador.

De final del segle XVIII tenim el testimoni del botànic Josep Cavanilles que en el seu recorregut per tot el territori valencià es va acostar al nostre poble. Diu Cavanilles que aleshores tenia 89 veïns i que la seua economia es basava en l'agricultura i en la fabricació de gerres: «Igual industria les gerres tienen los del Ráfol de Salem, pueblo de 89 vecinos, situado entre Salem y Castelló: la agricultura les produce 800 libras de seda, 320 cahices de trigo, 250 de maiz, 11.500 cántaros de vino, 3160 arrobas de aceyte, 9 de algarrobas, 600 de frutas, y 700 de hortalizas.»

Durant el segle XIX cal destacar el continu assot de les pestes, sobretot del còlera, que afectà sensiblement el habitants del Ràfol. Una d'aquestes pestes de còlera és l'origen del miracle del nostre patró, el Diví Salvador, que va alliberar el nostre poble d'un mal tan terrible. La mortaldat que aquella epidèmia va causar entre els rafolins va ser immensa. En 1885 s'arribaren a comptar 100 morts en un poble com el nostre, que llavors tenia uns 600 habitants.

Del segle passat també és la famosa Guerra de Palloc. Cap a l'any 1872 hi hagué un enfrontament armat entre una partida de revolucionaris, comandats per un capitost anomenat Palloc, i l'exèrcit republicà. L'exèrcit reial que anava en persecució del rebels s'hi va enfrontar justament en el lloc del Ràfol. El resultat de la batalla va ser la derrota dels revolucionaris.

Per al Patrimoni Històric i Artístic del Ràfol consulteu: http://www.cult.gva.es/dgpa/

Algunes dades cronològiques

Salvador Jàfer i M. Fernanda Montaner

* El terme del castell de Carbonera, al qual pertanyien el Ràfol i l'Alcúdia, comprenia, probablement des de l'època musulmana, els actuals termes de Salem, el Ràfol, Beniatjar, Otos i Bèlgida. En el Llibre del Repartiment corresponen a la seua jurisdicció les alqueries d'Elca, Beniaia (Vinanaia), Salem (Abdu-salem), Otos (Oto), Beniatjar, Suagres (Çoagres), Alcúdia, Benilaz, Beniçulema, i els rahals de Benirayç, Aqualacella y Alhareç. Potser algun d'aquests tres rahals correspon a l'actual Ràfol, però és difícil saber a quin.

* En un document de 1258 es fa referència a la donació d'unes cases i terres de l'Alcúdia, en terme de Carbonera, a Pascasi Eximén de Segura.

* El 1273 es fa donació a Sancho Ferrández de Loriz d'una propietat en el secà de l'Alcúdia, limitada per les terres de l'alamí de Carbonera, Abençulame (Beniçulema?), el rahal Alhareç, la riba Almaçan i una propietat cristiana. ¿Podria ser el Ràfol el rahal Alhareç que apareix en aquesta donació?

Hi ha informació sobre aquests rahals en la pàgina d'història de la Pobla del Duc

* Des de finals del segle XIII i durant tot el segle XIV, el senyoriu dels termes dels castells de Rugat i Carbonera correspon a la família Bellvís.

* L'any 1535 per una ordre del patriarca Juan de Ribera s'independitzen de la rectoria morisca del Ràfol les parròquies de Beniatjar i Salem. Només l'Alcúdia resta adscrita a la seua jurisdicció.

* L'any 1563 es va donar l'ordre de desarmar els moriscos del Regne de València en previsió d'una possible revolta i per la sospita que les autoritats tenien de llurs contactes i connivències amb els moriscos granadins i amb els pirates berberiscos. Als llocs de l'Alcúdia, Benigerví i Elca es van confiscar 47 espases, 15 punyals, 8 ballestes, 7 remelleres ramaleres (?) , 1 ferro de llança, 1 guant de malla, 1 broquer, 2 rodelles, 1 arbrers, 1 sipera ?, 2 trossos d'espasa. Als llocs del Ràfol i de Salem es van confiscar 52 espases, 7 punyals, 10 ballestes, 7 asbrers, 1 remellera i 2 rodelles.

* L'any 1602 les comarques habitades per moriscos es van dividir en demarcacions anomenades "filloles". El Ràfol, l'Alcúdia, Salem, Benigerví i Elca pertanyien llavors a la fillola de Castelló del Duc (o de les Gerres).

* Abans de 1609 el Ràfol juntament amb l'Alcúdia, (terme del Ràfol, no pas de Beniatjar, tot i que apareix en els documents com a l'Alcúdia de Beniatjar), Beniatjar, Salem, Benigerví i Elca, formaven la baronia de la Foia de Salem, de la qual era senyor el comte del Real. Tots junts tenien 200 cases habitades per moriscos.
Font: http://www.seppv.uji.es/est_historiques/censos/escolano.html

Sobre els morisquets que quedaren després de l'expulsió a la Vall d'Albaida: Morisquillos

* En 1609 tots els llocs de la baronia quedaren despoblats per l'expulsió dels moriscos. L'Alcúdia, Benigerví i Elca ja no es van tornar a poblar mai més. Actualment aquests llocs despoblats són noms de partides dels termes del Ràfol i Salem.

* El 18 de juliol de 1611 el comte del Real atorga l'escriptura de poblament dels llocs del Ràfol i l'Alcúdia davant el notari de València, Pere Godes.

* El Ràfol és repoblat i en 1622 té 40 cases habitades per cristians, que el 1646 són ja 44.

* La relíquia de sant Blai procedeix de Benaguasil. La va portar el rector, fill del Ràfol, fra mossén Vicent Jiménez l'any 1678.

* El 1689 el comte del Real, aleshores senyor del Ràfol, fa el repartiment d'aigües de la Font del Cantal, que més tard ens va portar al "pleit de l'aigua" amb Castelló de Rugat.

* En el cens de 1692 el Ràfol té 49 cases.

* El segon dia de Nadal de l'any 1700 es beneí l'ermita de sant Blai a fi de poder celebrar-hi missa sempre que algun veí ho demanara.

* Segons el fogatge de 1703, el Ràfol tenia llavors 49 veïns (o cases?). La data és idèntica al cens de 1692.
Font: http://www.seppv.uji.es/est_historiques/censos/1703.html

* Al llarg del segle XVIII les autoritats reials reclamen a la parròquia del Ràfol el pagament d'un deute de 1000 lliures. Possiblement aquests diners no es pagaven per causa de les dificultats econòmiques que comportà l'ampliació de la nau de l'església, acabada el 1759.

* En 1781 es fa un contracte amb un rector d'Alcoi per a la construcció de dos molins de paper, un en terme de Salem i l'altre en el del Ràfol, per les rodalies de la Font del Cantal.

* La imatge de la Mare de Déu dels Àngels, titular de la parròquia, era de 1787, obra d'un dels millors imatgers valencians de l'època, Josep Esteve. L'actual és una còpia feta després de la guerra de 1936-39.

* En 1830-31 es construeix el campanar de l'ermita, que té la campana més antiga, està dedicada a sant Blai i és de 1854.

* Les campanes de la parròquia tenen més de cent anys. La més gran duu el nom de Maria Àngels dels Cels i és de l'any 1865. La mitjana duu el nom de Transfiguració i és de l'any 1868. La xicoteta és més recent, es diu Blai-Francesca-Empar i és de 1902.

Per a les campanes del Ràfol: http://campaners.com/php/poblacio.php?numer=750

* En 1864 el Ràfol paga 48.000 reals en concepte de drets d'emancipació del marquesat del Bèlgida, al qual havia pertangut fins al 1858.

* El 5 de desembre de 1872 els republicans, amb Palloc com a cap, tingueren un encontre en el Ràfol amb forces de carrabiners, del qual resultaren sis morts i dos ferits dels primers i 5 morts i 30 ferits dels segons. Encara hui conservem una dita que hi fa referència: «Açò pareix la guerra de Palloc».

* El Ràfol va arribar al seu màxim d'habitants l'any 1879. En aquell temps eren 742 rafolins.

* L'any 1884 un fort temporal va produir un afonament en l'esplanada de l'ermita. El campanar es va partir en un badall i la campana va caure a la part de dins. El temporal també afectà el calvari que s'havia construït quatre o cinc anys abans.

* Per l'abril de 1894 l'ermita es va reconstruir amb els jornals que aportaren els veïns del poble, 450,79 pessetes arreplegades fent representacions del martiri de sant Blai i altres donatius.

* Els sants tutelars de l'ermita són sant Blai i sant Francesc, que apareixen representats en el quadre a l'oli que es conserva en la sagristia de la parròquia.

* Durant el segle passat l'ermita va ser destinada a llatzeret (lloc per a passar la quarantena durant les epidèmies del còlera).

* Sant Blai va ser patró del Ràfol fins a mitjan segle passat. A partir de la proclamació del Diví Salvador, sant Blai passà a ser copatró.

* En 1928 s'aproven i es publiquen oficialment les Ordenances de la Comunitat de Regants del Ràfol.

* Davant els problemes monetaris existents durant la guerra de 1936-39 els municipis van emetre moneda en paper de curs obligatori local.

* El Ràfol, que aleshores tenia 552 habitants, posà en circulació bitllets d'una pesseta, de color roig, de 50 cèntims, de color blau, i de 25 cèntims, de color negre, per un valor total de 2000 pessetes. A cada habitant li corresponien 3,62 pessetes.


L'escut municipal

Robert Montaner Senabre

L'escut heràldic del poble és de creació recent. En la part superior apareixen quatre pals vermells sobre fons daurat, rematats per una corona reial tancada. Els pals representen les quatre barres de la corona catalanoaragonesa, on estava inclòs l'antic regne de València fins al 1707.

En la part inferior podem distingir una cornucòpia d'or, d'on brollen productes vegetals, que simbolitzen la varietat de l'agricultura local, sobre un camp d'atzur que fa referència als importants serveis que ens proporciona l'agricultura, ja que el blau és el color del cel i de l'aigua, element bàsic per al conreu del camp. Aquest escut va ser aprovat per la Generalitat Valenciana en l'ordre de 29 de juliol de 1987.

Escut del RÓfol de Salem


Google: el Ràfol de Salem


© La Terra d'Enlloc
València, març de 1998-juliol de 2008